La festa dels Reis (6 de gener) és molt popular, i sobretot il·lusionadora per als infants, perquè els menuts estan convençuts que els Reis d’Orient els porten joguines o llepolies. El nom de la festa és gairebé pertot els Reis o el dia dels Reis; a Alguer en diuen los tres Reis, i en algunes comarques meridionals del País Valencià es diu El dia Reis; però a molts llocs, sobretot del català occidental i del valencià, existeix la forma especial els Reixos, usada principalment entre els infants (tenim recollida aquesta forma a Bellpuig, Morella, Llíria, Val., Xàtiva, Alcoi, etc.).

Avui en dia la festa dels Reis consisteix, més o menys pertot, en rebre els infants joguines i llepolies dins les sabates posades a la finestra o al balcó durant la nit anterior al dia de la festa. Abans era freqüent que els menuts sortissin del poble, la vetlla o dos dies abans, a entrada de fosc, per anar a «esperar els Reis» pel camí; solien anar-hi amb fanals encesos (Campdevànol), o fent soroll amb esquelles, campanes i perols (Pobla de L.), o amb trompetes de llauna o de vidre, o amb corns marins (Costa de Llevant). L’expedició per a rebre els Reis solia anar acompanyada de cançons especials, com ara aquestes: «Els Reis de l’Orient | porten coses per la gent; | si per la gent no n’hi ha, | per la canalla n’hi haurà» (Bagà); «Els Reis de l’Orient | porten coses per la gent: | una botifarra | per tota la canalla, | un porró de vi | pel qui toqui violí; | els Reis arriben, | porten torrons | dels d’avellana, | dels de pinyó; | sí, fillet, | no, fillet: | coca blanca i torronet» (Campdevànol). Alguna cançó ja traeix la sornegueria dels nois més grans, que no creuen en els Reis: «Els Reis de l’Orient | porten coses a la gent; | quan els Reis hauran passat, | seran les mares d’amagat» (Canet de M.). (Vegeu altres cançons de Reis en BDC, xviii, 20).

L’acte de posar les sabates a la finestra o al balcó és emocionant per a la gent menuda. Perquè els reis estiguin contents i posin més coses a les sabates, s’acostuma posar a la vora d’aquestes un plat amb aigua per a abeurar els cavalls o camells, o palla i garrofes o gra per a aquests mateixos animals; en posar menjar, els nens del País Valencià solen cantar: «Senyor Roi, ja estic ací. | La palla i les garrofes per al rossí | i la casca per a mi». Hi ha regions on, en lloc de sabates, es posen plats, paneres o coves per a rebre els regals dels Reis; a l’Empordà es fa així, però sempre es diu «posar el plat a la finestra» encara que l’atuell no sigui precisament un plat ni el lloc sigui una finestra.

La nit dels Reis es procura que els nens vagin a dormir relativament dejorn, i els diuen que si no fan molta bondat o no dormen, els Reis no els deixaran res. Si tenen desig de veure els Reis, se’ls diu que per a veure’ls cal portar una canya verda i la camisa mullada; cosa difícil, perquè pel gener no hi ha canyes verdes ni les camises es mullen de la suor. Per a més detalls sobre costums relatius a la diada dels Reis, vegeu Amades Diad. i, 81-98. En el Dicc. Dansa es parla també d’una dansa que executen infants disfressats de Reis anant per les cases a fer el captiri de viandes per a fer un berenar, costum que sembla que existeix en el Vallès.

Diccionari català valencià balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, entrada rei