Joan Valls Jordà

És un tòpic obligat
farcit d’hipèrbola i trola
parlar de la “nova ola”
com un fet consumat.

Sembla que tot té rovell
i que una altra intel·ligència
borra amb gest de displicència
lo que diuen que ja és vell.

Però falsa és la pragmàtica
perquè més d’un jovençol
ambiciona alçar el vol
renegant de la gramàtica.

¿On anirem a parar
si als àmbits de la cultura
s’infiltra la cara dura
i l’anarquia mular?

Sóc espectador només
centrat en el segle vint
i veig que es va consumint
mil nou-cents sixanta tres.

Entre el bullici que crema
de balons i de pedals,
d’enfollides bacanals
i snobismes de cinema, 

per a tindre juí exacte
i no fer el borinot,
s’ha d’admetre l’art abstracte
i alabar a la Bardot.

16 de juliol de 1963