Costa i Llobera recull el topònim «Gehenna» com a sinònim d’infern de l’Evangeli de sant Mateu, quan Jesucrist anunciava els preceptes del Regne de Déu. Podem exemplificar com Jesucrist considera aquesta vall com la vall d’infern amb paraules seves referides al sisè manament: «I, si la mà dreta t’és ocasió de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu; et val més de perdre un dels teus membres, que no pas que tot el teu cos vagi a parar a la Gehenna» (Mateu, 5,30). Així, més endavant insisteix en el mateix pensament, quan Jesucrist instrueix els seus deixebles sobre la vida de l’Església: «I, si l’ull t’és ocasió de pecat, treu-te’l i llença’l lluny de tu: més et val d’entrar a la vida amb un sol ull, que no pas de ser tirat amb tots dos ulls a la Gehenna del foc» (Mateu, 18,8-9). Notem com Judes, un dels dotze apòstols condemnat per la traïció que féu a Crist, tenia una finca a la vall de Gehenna, anomenada «l’Agre de la Sang», on se suïcidà.

• Maria Antònia Perelló i Femenia a La veu de l’inefable. Antologia poètica de Miquel Costa i Llobera (Barcelona: La Magrana, 1999)

ℵ

La vall d’Hinnom també es coneix com a Gehenna i és on, en temps bíblics, tenien lloc els sacrificis rituals en el laberint de coves i altars en honor al déu del foc, Moloc. Es posava la criatura en una pira de fusta d’olivera, lligada a una estaca, o a una mènsula que, a poc a poc, es girava cap al foc, de manera que la criatura es rostia lentament de viu en viu. Els sacerdots tocaven tambors greus per ofegar els crits de les criatures que es cremaven. La pudor dels cossos socarrats s’escampava per tota la vall.

També va ser allà on Judes va comprar el seu Camp de Sang després de trair Jesús per trenta monedes de plata. Més endavant, Judes es va penjar d’un arbre i després va caure de cap a terra; se li va rebentar el cos i els budells li van vessar a fora.

Deien que les portes de l’infern eren en aquella vall, i sovint es podien veure representades en obres d’art monumentals.

També a l’Alcorà, la vall era un lloc de turment per a pecadors i per als que no creien.

• Colum McCann, Apeirògon (Barcelona: L’Altra, 2021), traducció de Marta Pera, pàg. 188