Josep M. Espinàs
Damunt d’Escaló hi ha la borda del Tort. És hora d’explicar què és una borda. Tot el Pallars és ple d’unes modestes edificacions en despoblat, a ple bosc, al peu dels rius, muntanya amunt i en els llocs més inesperats. No són exactament barraques, sinó cases en miniatura, sovint amb portes i finestres, i fins i tot de dues plantes. Tenen una coberta a dos vessants, d’inclinació que varia segons l’emplaçament. La seva utilitat és clara: s’hi refugia el bestiar en cas de maltempsada, s’hi emmagatzemen els productes del camp. Algunes cases-bordes, de característiques oscil·lants entre una cosa i l’altra, són habitades per la gent que puja d’un poble durant la temporada de dallar l’herba o qualsevol altra feina que exigeixi viure sobre el terreny.
Josep M. Espinàs, Viatge al Pirineu de Lleida (1957)

Comentaris recents
espinguet
A casa,que eren de La Segarra, també feien servir...
airada
L’Agneta de cal Cataquei, de Sant Martí Sesguei...
una mica mica
*venir a ser: ser com...
mig mig
A Menorca també solem dir-ho així, mitjo-mitjo....
mig mig
Ma mare en deia mitjo mitjo....