Josep M. Espinàs
Damunt d’Escaló hi ha la borda del Tort. És hora d’explicar què és una borda. Tot el Pallars és ple d’unes modestes edificacions en despoblat, a ple bosc, al peu dels rius, muntanya amunt i en els llocs més inesperats. No són exactament barraques, sinó cases en miniatura, sovint amb portes i finestres, i fins i tot de dues plantes. Tenen una coberta a dos vessants, d’inclinació que varia segons l’emplaçament. La seva utilitat és clara: s’hi refugia el bestiar en cas de maltempsada, s’hi emmagatzemen els productes del camp. Algunes cases-bordes, de característiques oscil·lants entre una cosa i l’altra, són habitades per la gent que puja d’un poble durant la temporada de dallar l’herba o qualsevol altra feina que exigeixi viure sobre el terreny.
Josep M. Espinàs, Viatge al Pirineu de Lleida (1957)
Comentaris recents
plantofa
Dels Zipi Zape, don Pantuflo y doña Jaimita....
àngel a Maria!
Sinònim d'equiliquà?...
no trobar aigua a mar
Una altra dita sobre trobar o no trobar alguna cos...
pensament
Per el botànic que soc, les violàcies son un gen...
no trobar aigua a mar
Esta dita se sol emprar al meu poble, sempre, en p...