Josep Vicent Marqués

A la Fonda de l’Oronella Perduda, el cavaller que bevia un pitxeret de vi va veure entrar una dama bellíssima escortada per dos escuders de bona planta i elegant equipament. Gentilment, el cavaller es va presentar i va parlar amb l’hostaler per tal que la dama rebera totes les atencions possibles. Després la va convidar a compartir el seu sopar, confessant-li el seu gust i coneixement de la gastronomia local.
   —Sóc dipositari d’una honrosa missió —li va contar—. M’envia el príncep Ferran, el més noble, gentil i adornat de virtuts de tots els prínceps, a recórrer el món buscant una princesa digna de matrimoniar amb ell.
   La dama somrigué:
   —Quina casualitat! A mi m’envia pel món la princesa Elisabeta, la més noble, gentil i adornada de virtuts de totes les princeses per tal de trobar un príncep que la meresca.
   Enraonaren durant una llarga estona i era la seua conversa amena, el seu enteniment clar, el seu juí correcte i el seu tarannà general benhumorat.
   —Llàstima —digué el cavaller— que no sigueu princesa perquè juraria que sou la persona indicada per al meu senyor.
   —Llàstima —digué la dama— que no sigueu príncep perquè juraria que sou la persona indicada per a la meua senyora.
   —Llàstima o sort —va dir el cavaller.
   —Llàstima i sort —digué la dama.
   L’endemà continuà cadascú el seu camí. I acabant l’any, cada missatger va tornar al seu regne fracassat en la seua missió. Aleshores, el cavaller demanà un permís al seu sobirà per anar a demanar la mà de la dama, i aquesta acceptà i se celebraren unes noces brillants en les quals van ser presents el príncep i la princesa.
   Veient que el príncep era lleig, curtet i amb poca elegància, la dama va dir al seu galant i espòs:
   —A vós la meua princesa us sembla tan poc afavorida com a mi el vostre príncep?
   El cavaller, besant-la, va assentir.
   La moral d’aquesta història és que si l’amor és cec, la submissió política encara pot ser-ho més. El final, però, és que el príncep i la princesa, que ja eren majorets i havien de deixar successió, es varen casar agraint molt la involuntària gestió dels seus missatgers.

El retorn del nàufrag professional (València: Tres i Quatre, 1998), pàg. 204-205