Algunes de les obres del romànic que s’aconseguiren en aquella ocasió [1906-1907] figuren entre les més notables del Museu encara avui. Per exemple, la taula de l’església de Tavèrnoles. Val la pena explicar els tripijocs per a fer efectiva aquesta compra (com passà en altres ocasions): Pijoan rep una carta de Joan M. Lluhí, gendre de Manuel Deó, notari de la Seu d’Urgell, notificant-li l’existència d’aquesta peça. Només es podria comprar amb l’autorització del bisbe de la Seu, el qual deu un favor al notari. Pijoan escriurà una carta al rector de Tavèrnoles, esmentant el nom de Lluhí, i així l’acord es tancarà. Amb la comissió de la venda de la taula, el rector podrà anar a Madrid a fer oposicions per ajudant d’Obres Públiques. Pijoan completa l’operació escrivint una carta, en castellà i amb molta retòrica, afalagant la gran tasca cultural que pel país es duu a terme facilitant l’adquisició de l’obra per al Museu de Barcelona [el futur MNAC]. La intervenció de Puig i Cadafalch amb un viatge a la Seu contribuí a la compra de la taula. Els habitants de Tavèrnoles escridassaren els tècnics que procedien al seu arrencament. De vegades Pijoan evitava presentar-se com a representant de la Junta de Museus i ho feia com a intermediari d’un col·leccionista privat, per a tancar l’operació amb més celeritat.

Pol Pijoan i Pere Maragall, Josep Pijoan. La vida errant d’un català universal (Cabrera de Mar: Galerada, 2014), pàg. 54-55