Jordi Badia i Pujol
Si cerqueu rascar al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans us remetrà a gratar, de manera que aquest és el mot que prioritza la normativa. El català comparteix gratar amb l’occità (gratar), el francès (gratter) i l’italià (grattare). No és pas que rascar no tingui anys d’antigor: Coromines ens explica que el tenim documentat d’ençà del segle XIV. Un segle més tard, Jaume Roig, a Espill, els posa tots dos de costat: «Callant sospira, / res dir no gosa, / tot li fa nosa / pren la gran basca / grata’s e rasca / hon no li pru» [«Callant sospira, / no gosa dir res, / tot li fa nosa, / té una gran basca, / es grata i es rasca / on no té picor»]. El verb rascar prové del llatí vulgar rasicare, que tenia aquest mateix significat. Gratar, en canvi, té un origen més llunyà: del germànic kratton, que ja volia dir també ‘fregar amb les ungles’. Es fa servir també de vegades amb un significat aproximat, com ara en aquesta frase de Miquel Desclot: «La Clara i l’Eloi han descobert, a Fontclara, la meva ja vella guitarra, vestigi d’uns temps en què tot jove que es mereixés el nom n’havia de gratar una amb una mirada messiànica». Amb el pas dels segles, gratar ha anat reculant, especialment al País Valencià. En canvi, tant al Principat com a les Illes era fins no fa gaires anys un mot ben vigorós. Coromines reporta dites mallorquines com ara una que fa: Qui grata, qualque pic s’ençata (aplicat als cercabregues). El diccionari Alcover-Moll ens ofereix també una dita mallorquina aplicada als massa exigents: Tant grata la cabra, que malament jeu; la versió del Principat és semblant, però amb un altre animal: Tant grata la llebre, que bé mal jau. Amb gratar també trobem tot de locucions, com ara gratar-se la bossa o la butxaca (‘despendre diners’) i gratar-se la panxa (‘estar ociós’). I de locucions i dites, en tenim així mateix amb el verb rascar: Tant és que risquis com que rasquis (és a dir, no cal que t’escarrassis), Qui li piqui, que es rasqui, etc.
Jordi Badia i Pujol, Salvem els mots (Barcelona: Rosa dels Vents, 2021)
Comentaris recents
puntós -osa
"De què t'has picat, puntós, / que tot són morr...
joquer
Un comentari tangencial: a casa teníem conills, i...
tarannà
Com es ben sabut, a l'interior del País Valencià...
mannà
El gran diccionari de la llengua catalana dona per...
anar lluny d’osques
A banda d'un petit senyal, una osca és també un ...