Jordi Badia i Pujol
«Franco l’ha esbroncat amb aquella veu d’espinguet tan desagradable que té, de lloca», diu Albert Villaró a Els ambaixadors. Heus ací un mot, espinguet, que no trobem traduït d’una manera exacta en els diccionaris bilingües […] És una paraula usada sobretot al Principat. […]
Espinguet vol dir unes quantes coses. Primer de tot, és un ‘so agut d’un instrument’:
La cançó es redreça amb alegria en l’espinguet del flubiol del rabadà, i eixerida i festejadora en la veu fresca de la mossa que rabenta trasteja per la casa (Lluís Millet i Pagès).
Pero en aqueix moment, lo crit de la senyora Tuyas, de ja es aquí la professó, y l’esquerdat espinguet de la trompeta que va al devant, advertí á tots que devian anar als balcons á mes corre per véurerla passar (Josep d’Argullol).
Tanmateix, l’accepció més habitual no és la que s’aplica al so dels instruments, sinó al ‘crit agut’, que pot ésser d’un animal:
Mes qu’un cant al sol, al sentir en sas plomas la revifadora estampa de sos besos, era’l espinguet d’un gaig, gelosot, envejós, rondinayre (Joan Pons i Massaveu).
O bé d’una persona:
—Ja vinc —respon Aloma amb un espinguet. Guaita la combinació tan sorgida, els tirants esmolats (Mercè Rodoreda).
També es pot referir, no pas a un crit, sinó a la ‘veu aguda’:
Esperava la veu ben modulada d’un majordom o l’espinguet d’una minyona (Jaume Fuster).
Molt sovint, amb aquest significat, no es fa servir espinguet, sinó veu d’espinguet:
—Cuidado, tu! —esclama l’altra ab veu d’espinguet (Joaquim Riera i Bertran).
La tia Mercè el besà fredament i li presentava el notari, home arrodonit de cara i de gestos, que gastava una veu d’espinguet insòlita en aquell embolcall (Jaume Cabré).
Filant prim, també té el significat de ‘to agut’:
La major part dels seus oients, per no dir tots, bo i sentint clar l’espinguet feridor d’aquella veu, no entendran sinó amb molta dificultat allò que la veu els diu (Joan Puntí i Collell).
I, finalment, es fa servir aplicat a la gent que crida molt:
La Vireta… Quí s’hi pot enfundar massa ab la Vireta?… Es un espinguet (Adrià Gual).
Jordi Badia i Pujol, No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles (Barcelona: Rosa dels Vents, 2023), pàg. 182-183
Comentaris recents
abrigat com una ceba
La ceba es una planta sencera amb fulles, tija i a...
quina en fora que
Una condecoració per la frase del dia. Efectivame...
cosí prim, cosina prima
Segons l'Alcover, els cosins prims o segons són e...
a quin sant?
Diria que "a sant de què" és un calc del castell...
a quin sant?
Personalment acostumo a dir "A sant de què..." ...