Jordi Badia i Pujol

El pronom altri és una peça polivalent: tant pot voler dir ‘un altre’ com ‘uns altres’, sempre referit a persones. Prové del llatí alteri, datiu de alter, -a, -um —que equivaldria a ‘a l’altre’—. El castellà no té cap mot equivalent i, per tant, el diccionari el tradueix alhora per otro i per otros. En canvi, algunes llengües veïnes sí que tenen un pronom equivalent: l’occità, autrú, i el francès, autrui.

En primer lloc, doncs, altri es fa servir quan volem al·ludir a una persona indeterminada o a unes persones indeterminades diferents d’aquelles a què es refereix l’enunciat:

Jo no tenc de menester qu’altri em fasse s’escudella: jo em som enamorát d’ella, y no em ferán mudá es bé (Tomàs Mut).

El trobem molt habitualment en la locució prendre per altri, amb un significat semblant a ‘confondre’:

Aquell bon home me prenía per altri, i aixís li vaig dir (Joan Santamaria).

Podríem ben bé abandonar el vell mot, perquè no ens prenguessin per altri, però quin empraríem com a substitut? (Joaquim Santasusagna).

Específicament, s’usa per referir-se a qualsevol persona tret d’un mateix:

La culpa és absolutament nostra. No podem atribuir-la a altri, com és costum en la nostra historiografia usual (Jaume Vicens i Vives).

Precedit de la preposició de, d’altri, vol dir ‘del proïsme’, és a dir, ‘dels nostres semblants’:

Qui suportarà sense despit la felicitat d’altri? (Joan Puig i Ferrater).

Però també pot significar, simplement, ‘aliè’:

L’home llaurava la terra, entrava la collita, la veia desaparèixer en profit d’altri (Jaume Vicens i Vives).

Justament per a estalviar-nos de dir per compte aliè (expressió poc genuïna), escau d’emprar la locució per compte d’altri:

Aleshores només queda la possibilitat de sotmetre’s a la feina manada, que pot ésser interessant, però que, feta per compte d’altri, sol excloure del tot el risc (Maurici Serrahima).

Aquesta construcció s’empra ara i adés amb el verb treballar:

Els fills de tots els altres, si ja en tenen edat, treballen en els negocis dels pares o per compte d’altri (Guillem Frontera).

I de vegades la veiem reduïda a per altri:

I dins el sindicat hi ha… tothom, pensi com pensi. Tothom qui treballi per altri (Joan Oller).

Hi ha una bona colla de frases fetes amb altri, com ara pagant altri, ‘de gorra, sense pagar’; parlar per boca d’altri, ‘parlar per compte d’un altre’:

Semblen traduïts, ço que vol dir que semblen insincers, parlant per boca d’altri (Josep Maria López-Picó).

O bé abrigar-se amb capa d’altri, ‘alliberar-se de la responsabilitat d’un acte carregant-la a un altre’:

Resulta vergonyós que l’Ajuntament de Tortosa es negui a retirar el monument franquista d’aquella ciutat i que, per tal de quedar bé amb els feixistes, pretengui rentar-se les mans i abrigar-se amb capa d’altri (Víctor Alexandre).

De refranys amb altri n’hi ha dotzenes. El més antic que hem trobat és un de molt assenyat i respectuós amb si mateix, que apareix al Tirant lo Blanc: No deu hom tant amar a altri que faça hom mal a si. Entre els actuals, per exemple, n’hi ha un de dedicat als barruts que s’aprofiten de la generositat dels altres: Amb pa d’altri, sopa espessa; o bé un d’inspirat en una altra mena de barruts, els especialistes a criticar els veïns, que no volen veure les mancances pròpies: Casa d’altri sol criticar qui la seva no sap arreglar; i encara un de ben expressiu, que parla de l’efecte nul de les desgràcies alienes: Mal d’altri no cou.

Jordi Badia i Pujol, No val a badar. Més de cent mots catalans intraduïbles
(Barcelona: Rosa dels Vents, 2023), pàg. 23-25