Joan Sales

Fragment d’una carta enviada per Joan Sales des de San Pedro de Macorís (República Dominicana), on s’havia exiliat amb la família, a la seva amiga Mercè Figueres, l’11 de juny de 1941 (vegeu-la completa ací):

Uns casats de fresc han tingut tota una altra pensada, si bé de mal imitar. Són sud-espanyols; ell és poeta i respon per Poveda. El seu fort són unes tirallongues a la manera de García Lorca, que recita sobretot per ràdio. És sabut que García Lorca és un geni perquè el van assassinar en zona «nacional»; si s’hagués trobat en zona «roja» l’haurien assassinat igualment ja que també assassinaven absolutament a tothom però ja no seria un geni i el poeta Poveda no l’imitaria. Vet aquí doncs que la muller del poeta, per cert encantadora i enamoradíssima, notà que els transports lírics del seu inspirat marit havien obrat en ella aquell efecte que és precisament el que es proposa la sàvia natura i per tant la cosa no els hauria hagut d’estranyar però el cas és que els venia molt de sorpresa, potser perquè era la primera vegada que s’hi trobaven. El que més els amoïnava és que aquell fruit primerenc dels seus poètics —i legítims— amors seria dominicà. Els vaig explicar que el podien inscriure al consolat i d’aquesta manera el farien tan espanyol com si hagués nascut al barri de Triana en persona, però tots dos hi arrufaven el nas: «ser español no es ninguna ganga». El marit es basquejà perquè el convidessin de l’emissora de San Juan de Puerto Rico i sota pretext de donar-hi un recital de «romances» de collita pròpia s’hi han plantificat tots dos, callant com uns morts que la mistress duia en esperança una altra collita també ben pròpia de tan inspirat poeta. Desembarcar a Puerto Rico i venir-li els dolors del part ha estat tot u i així s’han sortit amb la seva. Les autoritats nord-americanes, segons s’ha sabut a San Pedro de Macorís, els han clavat una reprimenda severíssima ja que està rigorosament prohibit que hi entri cap estrangera en estat interessant però això no treu ni pot treure que l’innocent sigui tan ianqui com el mateix Roosevelt; les autoritats podrien expulsar els seus pares, que no ho són, però deixarien si ho fessin un ciutadà nord-americà sense els aliments imprescindibles, que només li pot donar mistress Poveda, i ¿com deixar aquesta sense el seu marit, que la manté? Les darreres notícies són que han obtingut uns papers en tota regla i que el nou ciutadà nord-americà es cria, gràcies a mistress Poveda, robust i xamós que dóna bo de veure; qui menja sopes se les pensa totes.

Joan Sales, Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007), pàg. 559-560