Joan Puigmalet

El registre 92, «Fer-se el tonto per no pagar el pont», prou recordat encara, és d’aquelles dites que la gent associa clarament amb referents locals, tot i que es troben esteses per altres racons de Catalunya. El seu significat és fer-se el distret per evitar un pagament. I el seu referent pratenc és l’obligació de pagar quan es creuava el pont dels Carros, primer pont pratenc per creuar el Llobregat i anar directament a Barcelona. Aquest pont de peatge, també anomenat de Ferran Puig, va ser construït l’any 1873 per la Maquinista Terrestre i Marítima, finançat pel gironí Ferran Puig Gibert (1815-1901), propietari de moltes terres del Prat, algunes d’elles prop de la desembocadura del riu, que visitava sovint. S’explica d’ell que es passejava pel Prat dalt d’un cavall blanc i la gent li deia «Don Fernando». Per passar el pont, tothom pagava un peatge, el «pontatge». En una «Tarifa de pasage por el Puente de Hierro frente al Prat de Llobregat» de 1872 es recull des del que s’havia de pagar per passar a peu (3 cèntims) fins al preu d’un carruatge de quatre rodes amb quatre cavalleries i conductor (100 cèntims); entremig, totes les combinacions possibles de rodes i cavalleries. La gent del Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent, Begues, Santa Coloma i Torrelles pagaven un màxim de dos cops al dia, encara que el creuessin més cops. Tot i haver de pagar, la construcció del pont dels Carros és un fet històric transcendental dins de la història de les comunicacions locals, potser només comparable a l’arribada del tren i a la construcció de la Gran Via.

Joan Puigmalet, Trons a Remolar. Dites i refranys del Prat de Llobregat (Ajuntament del Prat de Llobregat, 2010)