Trasto

 

Avui més generalment en la forma popular trasto, treta del plural trastos; del ll. transtrum ‘banc on seia el remer en la nau’, que és també el sentit més antic en català, aplicat així mateix a d’altres bancs i als llocs que ocupaven la gent d’una reunió o d’una comitiva; d’aquí es passà per una part a designar mobles vells i altres trastos, i també a les barretes travesseres (comparades als bancs de la galera) que serveixen per tocar certs instruments de corda (d’on dur el trast o pòndol d’una obra); per altra banda, a l’espai assignat a algú o alguna cosa: rang que té algú, solar per a edifici, espai que ocupa un animal, etc.

  • Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016)

Mot relacionat