Prestatge, tingué primerament la forma parastatge i el sentit general de ‘bastida’, ‘indret elevat on es poden posar coses a la vista’, ‘construcció que es posa al mig del pas’: mot comú amb l’occità antic palastratge, i francès dial. i antiq. palestrage, nom de ‘certs treballs de fusteria o de bastiment’, ‘espècie d’envà’; l’ètimon hagué de tenir una forma parastatĭcum, documentada en llatí tardà, i d’aspecte clarament grec, però de formació incerta: és possible que resulti d’una suma i confusió de παραστατικός ‘destinat a exposar’, amb παραστάς -άδος, ‘muntant d’una porta’. 1.ª documentació: parestatge 1363.

• Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VI, pàg. 802