Calça [1047] va significar primitivament ‘mitges’; originàriament es tracta d’una peça de vestir que s’ajusta a la cama, no a la cuixa, és a dir, d’una mena de mitges (o uns mitjons més o menys alts); amb l’evolució posterior de la moda, les mitges en els segles medievals es van anar portant cada vegada més llargues fins a convertir-se en una peça de vestir que cobria des dels peus fins a la cintura, però van seguir aplicant-los el nom antic; i quan, en el s. XVI, aquesta peça va dividir-se en dues parts, la que cobria l’abdomen i part de les cuixes va continuar portant el nom de calces, i la resta prengués el de calcetes, calcilles i mitges calces, el qual s’abreujà en mitges.

Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016)