broc [1284] ‘punta de branca’, ‘canonet per on s’aboca un líquid’; comú al català i la llengua d’oc, del mateix origen que broca [fi s. XIII], nom de diversos objectes punxents o punxeguts, també comú al català i l’occità, i així mateix fr. broche, i it. dial. brocco, brocca, és un mot que degué existir ja regionalment en llatí vulgar, d’origen incert, probablement cèltic, amb el sentit de ‘punxegut’: ll. vg. broccus, brocca, aplicat a la persona de dents prominents.
Joan Coromines, Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, a cura de Josep Ferrer i Costa (Badalona: Ara Llibres, 2016), pàg. 78
ℵ
brocs pl. Romanços, raons capcioses, coses sense substància (pir-or., or.); cast. cuentos, chismes. «No estar per brocs»: no estar dispost a perdre temps en coses fútils, o a escoltar raons foradades o excuses vanes. «Home de pocs brocs»: home que no va de compliments ni contemplacions. «No estar de brocs»: no estar per festes. «No em vingueu amb brocs» o «No vull brocs»: ho diuen per manifestar que no s’està dispost a escoltar romanços. «Estar per molts brocs»: insistir molt en una cosa vana o capritxosa. L’home de la destral no està per brochs, Girbal Oratjol 48. Sense la voluntat decidida i l’esperit de domini de l’home que no està per brocs i menja un bistec, Carner Bonh. 38.
A.M. Alcover i F. de B. Moll, Diccionari català valencià balear, entrada broc
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...