Joan Bosch

A Elna, quan el mot raó al·ludeix a les facultats intel·lectuals, generalment hi posem un article: perdre la raó, recobrar la raó, conservar la raó.

Pel contrari, quan fa referència a la justificació d’una actitud no n’hi posem pas cap: tenir raó, donar raó, amb raó, sense raó. Cada vegada sentim més expressions interferides que s’haurien d’evitar, com ara: donar la raó, portar la raó, dur la raó. La primera (donar la raó), el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) l’arreplega a l’entrada raó. Ara, no sé per quins cinc sous té el privilegi d’anar amb un article definit si totes les altres de la mateixa accepció van sense (amb raó, contra tota raó, dir raó, ésser de raó, estar carregat de raó, per raó de, principi de raó suficient, sense raó, tenir raó). Les dues darreres (portar la raó, dur la raó) no figuren en cap diccionari perquè a casa nostra la raó mai no s’ha portat ni tampoc no s’ha dut. Hi ha una sola excepció que requereix l’ús de l’article: tenir tota la raó del món perquè fa referència a una raó ben definida, la raó del món.

I a Elna, quan no tenim pas raó, diem que tenim tort, perquè tenir dret és un sinònim de tenir raó i tort un antònim de dret. Sembla que l’expressió tenir tort hagi desaparegut del vocabulari del sud de l’Albera. Allí, hi ha estat substituïda per l’expressió acastellanada estar equivocat, cosa que en un català no interferit diríem anar equivocat o enganyar-se (registre estàndard) o anar errat (registre literari).

Extracte de «Amb article o sense?», de Joan Bosch, publicat originàriament a l’InfoMigjorn núm. 1.392, 2 d’octubre del 2018