Per cafre solem entendre una ‘persona bàrbara, brutal’. El català prengué aquest mot del castellà, que, al seu torn, l’havia pres del francès, on ja tenia la connotació de ‘salvatge’. I aquest idioma l’havia manllevat de l’àrab, on la forma originària kaffir vol dir ‘infidel’, és a dir, ‘estranger’. Es tracta d’una paraula que va ser emprada primer pels pobles islamitzats de la costa oriental de l’Àfrica, i després pels europeus, per designar els pobles bantus del sud, especialment els zulus, i encara és usat per la població blanca de Sud-àfrica.
En tot cas, el mot cafre no designa cap ètnia concreta ni hi ha cap poble que es designi a si mateix amb aquest nom. El catàleg de llengües nord-americà Ethnologue registra cafre, caffre i kaffir (en anglès) com a pejoratius de la llengua xhosa, parlada a Sud-àfrica, a Botswana i a Lesotho. D’altra banda, les formes klipkaffer i kupkaffer hi apareixen com a sinònims de hottentot (totes aquestes designacions, considerades despectives pels antropòlegs) per designar la llengua nama, parlada a Namíbia, a Botswana i a Sud-àfrica.
Joan Avellaneda, Viatge a l’origen dels insults (Badalona: Ara Llibres, 2006), pàg. 48
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...