Joan Argenté
El japonès
és molt
trempat,
molt tranquil
i molt
gat.
El gira
peix
és
molt
gastat,
molt
u
til,
foradat.
Fa quatre anys,
a París,
vaig conèixer una noia japonesa. Era una bona pianista. Me la va presentar Vega-Sala i ens ensenyava a dir «saionara», o sigui, «adéu».
S’agafa pel mànec
i es fa servir, també,
per repartir, a taula,
els talls de carn o peix.
El girapeix, a casa,
el pengem al plater.
Joan Argenté, «El girapeix de casa», reproduït a «La más joven poesía catalana» (Destino, desembre 1962)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...