Anar al darrere amb un flabiol sonant. Per significar que en una cosa ja no hi ha res a fer, o que ja no hi ha apel·lació ni remei en quelcom, així com que tot quant es faci per a convèncer o reduir algú serà inútil i ineficaç. Al·ludeix al flabiolaire que va darrere dels gegants fent-los música sense que ells en puguin percebre ni endur-se’n res, donada llur condició material. Tant si sona com no, i soni el que vulgui, ells fan la seva via inalterables i indiferents a tota la música.

Joan Amades (1932), recollit a la Paremiologia catalana comparada digital

ℵ

 
Ninot de Miquel Ferreres publicat a El Periódico de Catalunya el 17 de juliol del 2006