Claudi: L’estimaves?
Rosa: Et pregunto si saps el que li va passar.
Claudi: I jo et pregunto si l’estimaves.
Rosa: No, ni ganes.
Claudi: Aleshores aquell fet no té res a veure amb el meu amor perquè jo sé que
     tu et desfàs pels meus ossets.
Rosa (Decidida): Sí, eh? Doncs ara ho compravarem. Tu m’estimes?
Claudi: Vols que t’ho torni a repetir?

• Francesc Lorenzo i Gàcia, Si l’encerto l’endevino (Barcelona: Millà, 1993), pàg. 26

ℵ

Pòrcia: Em jugo el que tu vulguis
que, quan anem vestides de xicot,
seré jo el més trapella de les dues;
i duré el meu punyal com els valents,
fent una veu mig de noiet mig d’home,
una mica de flauta; i els passets
de dos en dos, seran gambades llargues;
i parlaré de bregues, com un jove
gall de panses, i enfilaré mentides
de les que fan bonic. De si senyores
de les de to se’m migren pels ossets,
i se’m moren de pena, i jo m’hi gronxo
perquè no és cosa meva.

• William Shakespeare, El mercader de Venècia (Barcelona: Alpha, 1959), traducció de Josep Maria de Sagarra