Fer diana

 
David Paloma

 
M. Teresa Espinal firma una obra rigorosa i plena d’innovacions
amb garantia de convertir-se en un clàssic

DICCIONARI DE SINÒNIMS DE FRASES FETES

Autor: M. TERESA ESPINAL

Editorial: Servei de Publicacions de la UAB, Publicacions de la UV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat

Pàgines: 1.578 / Preu: 70 euros

El Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal és el diccionari de locucions i frases fetes més complet dels existents en l’actualitat, amb una innovació evident: l’associació entre totes les expressions registrades i els conceptes a què es refereixen.

Quan ara fa poques setmanes es va fer la presentació d’aquest diccionari, algú del públic va comentar, en veu baixa, que es tractava d’un diccionari més. N’he fet la prova: aquest algú s’equivocava. M’ho confirma la consulta diària. El DSFF és una obra innovadora i molt completa, que supera de llarg i en molts aspectes altres referències lexicogràfiques. Un dels mèrits, a part del nombre d’entrades (5.500) i del de locucions i frases fetes associades (15.500), és el fet de tractar-se d’un diccionari conceptual, on l’esquer no és la forma sinó el concepte. Per tant, les diferents formes que pot tenir una expressió no suposen cap obstacle a l’hora de fer la cerca. S’agraeix trobar un munt de possibilitats formals per expressar, per exemple, conceptes com cridar, feliç, oportunament i s’agraeix també la indicació de relacions semàntiques i lèxiques de naturalesa ben diversa per a cadascuna de les frases fetes.

Molts altres aspectes de la presentació són dignes d’elogi. Per exemple: la inclusió de frases fetes contemporànies, de nou encuny, recollides de la llengua oral o de la llengua literària; la informació de la presència en la forma de l’expressió de mots que no són registrats al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, i també la part documental, al final de l’obra, amb un índex de totes les expressions lexicalitzades descrites i amb remissió al concepte o als conceptes en què s’han descrit. Així, gràcies a aquesta part final, el lector pot trobar la frase feta llistada alfabèticament (en cas que no se li acudeixi el concepte a què fa referència) i després, per mitjà de la remissió oportuna, pot delectar-se en la sinonímia de fer el sord, engegar algú a fregir espàrrecs, estar fet pols, etc.

Un altre mèrit és sens dubte la incorporació d’un CD-ROM que permet accedir a la informació gramatical i lingüística amb gran versatilitat. És clar que així se n’incrementen les possibilitats de consulta i de cerca. Per exemple: es poden fer cerques per mots tallats o per fragments d’una seqüència i també es poden fer cerques combinades. Es pot buscar si a la base de dades hi ha alguna frase feta que estigui associada al concepte completament i que consti del mot clau cap. Aquesta obra té pinta de convertir-se en un clàssic.

 
Publicat a Presència, 18 de juliol del 2004

El recull més complet d’expressions idiomàtiques catalanes

 
Károly Morvay

M. Teresa Espinal, Diccionari de Sinònims de Frases Fetes. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, Publicacions de la Universitat de València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona/València, 2004.

Sóc un enamorat dels idiomes, especialment de la seva fraseologia i, ben entès, dels diccionaris que recullen aquest material. El sentiment envers el Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (a partir d’ara: DSFF) ha estat un amor a primera vista. Aquest diccionari, d’una extensió impressionant i acompanyat d’un CD-ROM, és, sens dubte, un veritable pes pesant (volia emprar l’expressió «sense cap mena de dubte», però verificant-ho veig que no consta al DSFF). Però anem per parts! Primer de tot vull fer constar que tinc una opinió favorable d’aquest diccionari per una simple raó: em sembla que el DSFF és la primera obra lexicogràfica catalana per a la redacció de la qual no sols s’han analitzat, i d’una manera molt detallada, tots els fenòmens que s’inscriuen en el domini de les expressions lexicalitzades (o sigui, per a mi, en la fraseologia) i han estat trobades solucions a cada un dels casos diferents, sinó que també s’ha intentat justificar cada vegada el perquè de la decisió presa i informar-ne l’usuari amb tots els ets i uts. Vegeu, per exemple, els aclariments sobre les «Notes d’ús» en l’apartat corresponent de les «Bases lingüístiques del DSFF i criteris d’elaboració», resumides en vint punts (a-t) en les pàgines 38-40. Que després alguns fraseòlegs, i entre ells jo mateix, no trobem afortunades unes quantes solucions concretes, ja són figues d’un altre «parer». Volia aclarir això de bell antuvi perquè aquesta actitud de l’autora és més aviat excepcional en la lexicografia. En el món editorial «ibèric» conec només un altre exemple similar, el dels diccionaris del Projecte d’Augsburg,editats actualment per Gredos (Diccionario del español de Argentina, Diccionario del español de Cuba). Per por d’espantar l’usuari, els redactors normalment no expliciten els criteris a vegades complicats de la selecció del material, els de la lematització, etc., i per això els dits usuaris sovint no disposen ni del mínim d’informació sobre el que hi poden trobar i on i com cercar les unitats del seu interès. Són pocs els redactors i els editors, com els dels DSFF, que faciliten totes les informacions necessàries per a l’ús adequat del diccionari.

L’obra que ressenyo, malgrat que es digui de sinònims, és un «diccionari conceptual d’expressions lexicalitzades» —com s’explica també en la primera frase de la Introducció. L’autora utilitzacom a sinònim d’expressió lexicalitzada el terme frase feta definida de la manera següent: «Al DSFF s’ha entès de forma genèrica per frase feta qualsevol expressió supralèxica que constitueix una forma lingüística estereotipada del català, estructura sintagmàtica fixada al lèxic de la llengua, tant si s’ha considerat locució, frase feta o modisme, d’acord amb la lexicologia i la lexicografia tradicionals» (pàg. 10). Cap dels tres termes que apareixen en el fragment citat no es defineix més endavant. Algun usuari potser s’estranyarà que el DSFF reculli també mots compostos com ping-pong, cul-de-sac, seixanta-nou, o formes reduplicades, com zub-zub, zum-zum i altres combinacions com ballar-la, caure-hi, matar-ho,etc., o sentits figurats com ésser un as, ésser un ase. El diccionari inclou també un cert nombre de sintagmes que —al meu entendre— no tenen per què figurar entre les frases fetes. Penso molt especialment en elements gramaticals com enfront de, prop de, com a, dret a, etc. Consultant el diccionari hom s’adona fàcilment que l’autora considera frase feta un ventall ampli d’unitats, incloent-hi termes, com el parc zoològic, que tradicionalment s’exclouen del domini de les expressions (idiomàtiques). Crec que la terminologia, un camp excessivament vast, no té per què ser representada en un diccionari «d’idiomatismes». Aquesta mena de combinacions de paraules haurien d’entrar a un tal diccionari només si tenen també un significat figurat (idiomàtic, o fraseològic, si voleu), com és el cas de les unitats cop baix, pes pesant, etc. El DSFF, entre una desena de termes esportius que serveixen per a designar diferents categories de boxa, lluita, halterofília, etc., fa constar només pes lleuger, pes mosca, pes ploma —acompanyats per definicions un xic vagues—, però no registra pes pesant, que figura en alguns dels diccionaris bilingües de l’Enciclopèdia Catalana. En el Diccionari Catalá-Francès (DCF), per exemple, sota l’entrada pes trobem: ~ pesant esp (boxa) poids lourd; sota pesant només consta el significat concret d’aquest sintagma en forma d’exemple: pes ~, poids lourd. En el Diccionari Francès-Català (DFC) sota l’entrada lourd no figura cap d’aquestes combinacions de paraules; per contra, sota poids tenim: ~ lourd esp pes pesant.| aut camió. | fig pes pesant (o patum, o peix gros). L’eliminació de totes les unitats que —al meu parer— tenen poca cosa a veure amb les frases fetes (amb la fraseologia o idiomàtica) hauria permès incloure al diccionari els refranys catalans més freqüents que, com la mateixa autora explica, sovint estan en relació estreta amb expressions lexicalitzades. En la pàgina 19 podem llegir el que segueix: «S’ha indicat convenientment el cas d’aquells sintagmes lexicalitzats que són en el seu origen fragments d’un refrany. Aquest és el cas del SV ésser el cul d’en Jaumet <bellugadís>, que prové del refrany el cul d’en Jaumet, que no sap seure ni estar dret (A-M).» (Entre els sinònims d’aquesta expressió es troba la forma el cul de mal assiento, que comentaré en una altra ocasió.) Igual com fan els nous diccionaris generals de la llengua catalana, a vegades també el DSFF recull refranys, sense dir que ho són (cf., per exemple, tants caps tants barrets, sota el concepte DISSENSIÓ, que l’autora relaciona també amb la unitat pocs i malavinguts).

El DSFF, que comença amb l’entrada ABALTIR-SE i acaba amb ZOO, registra quinze mil cinc-centes expressions en divuit mil vuit-centes cinquanta fitxes i les ordena sota cinc mil cinc-centes entrades conceptuals (conceptes). Un 8,2% de fitxes que ha estat registrat per l’equip redactor a partir de la llengua oral o de la llengua escrita no es troba en cap de les obres lexicogràfiques consultades per l’autora. La resta de les informacions —sovint repetides per les diferents fonts— prové dels següents diccionaris: del Gran Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana, en un 58,5%; del Diccionari de Locucions i Frases Fetes de J. Raspall i J. Martí, en un 36,9%; del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, en un 34,5%; del Diccionari de Sinònims de M. Franquesa, en un 26,7%; del Diccionari Català-Valencià-Balear d’A.M. Alcover i F. de B. Moll, en un 25% de les fitxes.

El DSFF, el recull més complet d’expressions idiomàtiques catalanes, es caracteritza per una gran fidelitat a les seves fonts, cosa que en alguns casos no sembla imprescindible. Al diccionari s’hi troben els mencionats termes pes lleuger, pes mosca, pes ploma, però no pas pes pesant, perquè a les fonts consultades consten només els tres primers. Es nota també que la redactora i els editors han procurat fer coincidir al màxim les fitxes de la versió paper i el material de la base de dades que conté la versió òptica. Al meu parer, en el diccionari imprès moltes vegades s’hauria pogut evitar la repetició de certes informacions. Per exemple ara sota el concepte ANUS trobem els següents termes: el forat del cul, l’ull del cul, l’ull negre, l’ull que no s’hi veu, la porta falsa. Penso que si l’autora volia fer constar a tot preu aquestes formes hauria estat millor reunir les tres primeres variants formals en una sola fitxa. D’aquesta manera no sols s’hauria pogut estalviar lloc, sinó també eliminar algunes de les petites divergències en les definicions. Trobo estrany també que —suposo que per aquesta mateixa fidelitat a les fonts— les definicions parlin del «canal digestiu, a través del qual l’animal expulsa les matèries fecals» i que després a l’exemple aparegui un nen.

Com he dit, el diccionari és precedit per unes Instruccions molt detallades. Val la pena llegir-les molt atentament per saber localitzar algunes de les frases fetes del nostre interès. Per exemple l’expressió amor a primera vista no està recollida al diccionari. Verificant les entrades sota el concepte AMOR trobem només les unitats: amor cortès, fina amor, amor platònic i la referència a mal d’amor, però no ensopegarem amor lliure,perquè aquest apareix sota els conceptes LLIBERTAT i PROMISCUÏTAT, ni amor a primera vista. Si no ens donem per vençuts —expressió que no trobo al DSFF—, en la segona part de la versió paper (Índex alfabètic de frases a conceptes) descobrirem la forma «a primera vista» acompanyada pel concepte «Intuïtivament», però aquest adverbi no lliga amb el mot amor. Verificant-ho en la part d’entrades conceptuals del diccionari o fent la cerca corresponent amb l’ajut del CD-ROM, trobem la fitxa que segueix (reproduint-la no en respecto el format original i hi afegeixo números per facilitar després la descripció de l’estructura dels articles del diccionari).

«INTUÏTIVAMENT (1) a primera vista (2) SP (3), segons la primera impressió / en un primer examen, sense haver-ho vist d’abans (4) (R-M, IEC) (5) Aquest joc a primera vista sembla fàcil, però és bastant complicat / A primera vista em semblà que era el teu pare; després vaig veure que no l’era / Amor a primera vista (6) (R-M, R-M, *) (7) (–) –> a cop d’ull, d’un cop d’ull, de primer moment (8) > de moment (p.ext.), d’antuvi (p.ext.). (9). (–)»

L’exemple anterior ens permet constatar que l’estructura bàsica dels articles de la part conceptual del diccionari és la següent: sota entrades conceptuals (1) ordenades alfabèticament s’enumeren les expressions lexicalitzades (2) que es relacionen semànticament amb aquests conceptes. Les expressions lexicalitzades van seguides de la categoria gramatical de l’expressió, fornida en forma d’abreviació (3), la definició (4) i la font de les definicions, abreviada (5). A continuació tenim els exemples d’ús (6) i la font dels exemples, abreviada (7) i, eventualment, de notes d’ús (–). Després —precedides per una fletxa— s’introdueixen les frases fetes que mantenen relació de sinonímia amb l’expressió d’entrada (8) i a continuació —precedides per un triangle— hi figuren altres unitats que o són variants formals de l’entrada o hi estan relacionades per antonímia, per inversió argumental o per extensió (9). Finalment, s’introdueixen, si escau, variants dialectals i/o informació relativa al marcatge dialectal de la forma d’entrada, i/o informació diversa respecte a la naturalesa morfològica o etimològica d’algun mot de l’expressió en qüestió (–).

Malauradament, l’extensió d’aquesta ressenya no em permet entrar en detalls sobre tots els fenòmens concernits. Es tracta, sens dubte, d’una gran riquesa informativa; en alguns casos concrets, però, es podrien qüestionar les solucions proposades per l’autora. Penso molt especialment en les categories gramaticals que acompanyen les expressions, que al meu entendre en lloc d’orientar desorientaran l’usuari poc versat en terminologia sintàctica. Per exemple la combinació a primera vista i amor a primera vista per a mi són dues expressions independents. La primera té un ús adverbial il·lustrat pels dos primers exemples del DSFF. En la segona tenim un ús adjectival que apareix fixat en la combinació amor a primera vista. Els diccionaris bilingües, com és el cas del DCF, tenen ben clara aquesta polisèmia: sota l’entrada vista hi trobem: a primera ~ de prime abord, i sota amor: ~ a primera vista coup de foudre.

Cal dir també que a vegades és «l’embarras du choix» allò que dificulta la feina de l’usuari. El nombre de conceptes (cinc mil cinc-centes entrades conceptuals) em sembla massa elevat. Aquesta xifra correspon a una tercera part del nombre de totes les unitats registrades, cosa que fa que moltes expressions sinonímiques es trobin sota entrades diferents. Per exemple companyia d’espardenya i la seva gent figuren sota l’entrada AMIC. Com a forma sinonímica de la unitat la seva gent s’assenyala la combinació els seus,que consta sota l’entrada FAMÍLIA, encara que la definició digui: «la família, el partit, etc., propis». Si consultem l’entrada AMISTAT hi trobem la frase feta menjar en el mateix plat, en companyia del seu sinònim fraseològic matar-se ses puces plegats,que apareix en el diccionari sota el concepte JUNTS. De nou altres unitats com ésser cul i merda i els seus sinònims fraseològics consten sota l’entrada CONGENIAR, INSEPARABLE i AVENIR-SE, etc. Crec que hauria estat millor agrupar aquests conceptes sota termes més generals, perquè de la manera com està fet el diccionari ara moltes frases fetes d’ús sinonímic no queden relacionades. Aquest és el cas, per exemple, de l’expressió és tard i vol ploure —que jo conec en la forma (vinga, va, que) és tard i vol ploure i la mula no es vol moure—, que es troba tota sola sota l’entrada d’EXHORTACIÓ, i de som-hi —si és que aquesta es pot considerar frase feta—, que ara consta sota el concepte d’ÀNIM en companyia d’altres formes. Només un exemple comparatiu: el DSFF sota l’entrada EXPLICAR enumera tres unitats: ésser breu, fer cinc cèntims, fer dos quartos, mentre que en el Diccionari Temàtic de Modismes deSusana Rodríguez-Vida, de dimensions reduïdes, hi figuren vint-i-una expressions agrupades sota vuit conceptes supletius (explicar, e. demostrant, e. donant proves, e. el que no interessa a ningú, e. concisament, informar, insinuar, puntualitzar). Haig d’afegir que trobo a faltar també les marques estilístiques i cronològiques que permetrien distingir clarament els usos diferents d’expressions que segons els contextos resulten no intercanviables, com és el cas de moltes de les formes que s’enumeren sota entrades com MORIR.

Malgrat alguns aspectes que em semblen millorables, el DSFF és el primer diccionari d’aquestes dimensions que proporciona informació referent a expressions lexicalitzades a partir d’entrades conceptuals. Es tracta d’una obra pionera que relaciona semànticament aquestes unitats entre si, i com a tal serà imprescindible per a tothom qui escriu en català, gràcies a la gran versalitat de la seva versió CD-ROM. Els ensenyants, els estudiants, els traductors, i molt especialment els redactors de diccionaris bilingües, sabran apreciar-lo molt més que nosaltres els fraseògrafs, a qui ens agrada trobar pèls als ous.

 
Publicat a Serra d’Or, núm. 535-536 (juliol/agost 2004)