L’indiot o gall dindi rep diversos noms segons les contrades, com molts altres noms d’animals i plantes. Segons Joan Bosch, d’Elna, a Perpinyà (i en altres comarques com ara l’Empordà, la Cerdanya o la Garrotxa) en diuen també un pioc. I Víctor Iñúrria, de València, ens diu que en valencià són més comunes les formes tito o titot (forma que també és comuna al sud de Catalunya). Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extinció, recull la forma andià, que deriva d’indià, i especifica: «Els valencians també donem a la citada au els noms de polit i titot. A València ciutat s’usa la variant tito. A Bellreguard li donen el nom de polititot».

Segons el Diccionari de sinònims de frases fetes, fer una explicació de gall dindi significa «emborbollar-se, parlar a sotragades»: Estava tan atabalat que em va fer una explicació de gall dindi; no vaig poder entendre res; Sovint fa explicacions de gall dindi i ens quedem sense saber què diu.

La femella del gall dindi és la polla díndia. Dels polls en diem titets i titetes.

El nom originari del gall dindi era gall d’Índies, ja que procedeix d’Amèrica. Segons Joan Coromines, «en català es troba ja galls de las Índias el 1613, galls de Indi, 1659; entre que la terminació -díndies semblava nom d’un plural, i -díndia feia el fals efecte de ser propi de la femella i inadequat per al mascle, i el fet que l’ocell s’aclimatà aviat en comarques dels Pirineus orientals etc., on -ia es reduïa fonèticament a -i, aviat s’imposà el masculí i singular gall dindi».