De la mateixa arrel llatina hospes, hospitis, ‘hoste’, deriven aquests dos substantius. Amb el primer, hostatge, ens referim a ‘l’acció i l’efecte d’hostatjar o hostatjar-se’ (‘allotjar o allotjar-se com a hoste’). Amb el segon, ostatge, ens referim a la ‘persona retinguda com a penyora, amb intenció d’obtenir-ne un benefici econòmic, polític, etc.’: Van dir que no deixarien anar els ostatges fins que no rebessin els diners i un helicòpter per poder fugir.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005)
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...