De la mateixa arrel llatina hospes, hospitis, ‘hoste’, deriven aquests dos substantius. Amb el primer, hostatge, ens referim a ‘l’acció i l’efecte d’hostatjar o hostatjar-se’ (‘allotjar o allotjar-se com a hoste’). Amb el segon, ostatge, ens referim a la ‘persona retinguda com a penyora, amb intenció d’obtenir-ne un benefici econòmic, polític, etc.’: Van dir que no deixarien anar els ostatges fins que no rebessin els diners i un helicòpter per poder fugir.
- David Paloma i Albert Rico, No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen (Barcelona: Empúries, 2005)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...