Helena Borrell Carreras

La humanitat no ha aconseguit abandonar la idea que la mandra és una cosa dolenta. És la mateixa idea per la qual hi ha qui creu que treballar ens allibera. En parla Oriol Quintana a La mandra, on sosté que aquest pecat capital és inherent en l’ésser humà. Hi ha diverses maneres de fer el mandrós i grillejar n’és una: segons l’Alcover-Moll, grillejar és ‘entretenir-se amb tasques innecessàries’. Jo hi afegiria que aquesta distracció és intencionada, per evitar haver de fer allò important o prioritari i que ens fa una mandra incommensurable.

La paraula ens remet immediatament al grill. D’aquest insecte sabem que carrisqueja quan fa calor, i ho fa emetent un so repetitiu i molt estrident. Com més calor, més se sent. El seu cric-cric evoca l’estiu, els vespres llargs i càlids, i la calma i les vacances. A la cultura popular, el grill i altres insectes de la mateixa família solen tenir mala premsa. Penseu en la faula de la cigala i la formiga: la cigala, cosina germana del grill, es passa l’estiu grillejant, mentre la formiga treballa fort per tenir prou menjar per sobreviure a l’hivern. Ja sabem com acaba aquesta història moralitzadora, que ens ve a dir que cal ser previsor. Un altre cop el pecat capital enganxifós.

El significat de grillejar ens connecta també amb una paraula que hem manllevat de l’anglès i s’ha posat de moda últimament: procrastinar, que al seu torn ve del llatí i vol dir ‘deixar el més important per fer altres coses, sempre menys prioritàries o rellevants, però més plaents’. Procrastinar, com grillejar, és posar-se a ordenar un calaix quan s’ha d’estudiar per a un examen. O fer-se les ungles quan cal fer la declaració de l’IVA. Això no toca, que diria aquell. Grillejar, tot i així, té aquest punt de parsimònia estiuenca, de quan tot va més a poc a poc i tampoc no passa res.

Helena Borrell Carreras, 100 paraules de l’Empordà (Valls: Cossetània, 2021), pàg. 52