És una de les males herbes dels bancals, una de les famoses, per la tenacitat i la resistència a desaparèixer, malgrat els esforços dels llauradors, perquè amb només un trosset que en reste de rizoma entre la gleva, hi torna a rebrotar. Però, tot i tot, el llaurador sap també que és una bona herba remeiera.
   A voltes s’anomena gram d’horta, gram de secà o gram corredor.

• Joan Pellicer, Costumari botànic 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 2004)

Usareu del gram les arrels, o millor dit, els rizomes. Les bullireu i les prendreu sense por sempre que tingau set o almenys quatre tasses al dia. Açò, per ser diürètica, us netejarà els ronyons. Endemés, purificareu la sang, accelerant l’expulsió de les toxines i altres residus perjudicials.

• Josep Mascarell i Gosp, Amics de muntanya: excursionisme i plantes medicinals (1961)