A l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles; una barcella, quatre almuds; un almud, quatre quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes. Com que la barcella de València equival a 16,75 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,60 litres, l’equivalència de l’almud depén en cada lloc del patró triat.
Els valencians usem sempre la variant formal armud, però he preferit reflectir la forma almud perquè és més fidel a la seua etimologia àrab.
Quan la paraula valenciana llavors va començar a ser substituïda en la parla quotidiana pel seu equivalent castellà entonces, hi havia costum, quan algú deia entonces, de replicar-li en to de burla: Mig armud i quatre onces. Hui encara es coneix aquesta dita, però ben pocs coneixen el seu origen.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada almud
Comentaris recents
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...