A l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles; una barcella, quatre almuds; un almud, quatre quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes. Com que la barcella de València equival a 16,75 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,60 litres, l’equivalència de l’almud depén en cada lloc del patró triat.
Els valencians usem sempre la variant formal armud, però he preferit reflectir la forma almud perquè és més fidel a la seua etimologia àrab.
Quan la paraula valenciana llavors va començar a ser substituïda en la parla quotidiana pel seu equivalent castellà entonces, hi havia costum, quan algú deia entonces, de replicar-li en to de burla: Mig armud i quatre onces. Hui encara es coneix aquesta dita, però ben pocs coneixen el seu origen.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada almud
Comentaris recents
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...