El gitano és un individu d’una de les tribus que al segle XIII es van escampar per tot Europa provinents del nord-oest de l’Índia. L’origen de la paraula és aegyptanus, que vol dir egipci en llatí, perquè durant molts anys es va creure que els gitanos procedien d’Egipte. D’aegyptanus va passar al castellà egipciano i d’aquí vam obtenir gitano. [El mot anglès gypsy té el mateix origen etimològic.] Alguns catalans diuen «gità» en lloc de gitano per un pur mecanisme d’ultracorrecció, però s’equivoquen: la paraula catalana és gitano. Com dirien, si no, aquella expressió immortal que fa «La mare del Tano quan era gitano»?

Gitano en el llenguatge popular també vol dir persona bruta o que et vol enganyar. Aquesta accepció, però, no la trobem al diccionari de l’IEC (tot i que sí que es manté en castellà al diccionari de la RAE) a causa de la pressió d’alguns col·lectius per imposar un llenguatge políticament correcte. És un debat força interessant entre els lingüistes, ja que si bé hi ha arguments a favor de treure tots els significats pejoratius de les paraules que designen col·lectius, també hi ha qui defensa que si se suprimeixen aquestes accepcions, les generacions futures no podran entendre frases com ara «Aquest és un gitano» o «Això és una gitanada» (que segons el diccionari és un acte propi de gitanos. Però no diu quins són els actes propis dels gitanos).

Caçadors de paraules (Barcelona: Ara Llibres, 2007), pàg. 60