Enric GomÃ
Per expressar la idea que algú o alguna cosa porta mala sort, en català acostumem a recórrer a la paraula castellaÂna gafe. Obrim el diccionari de la RAE, que conté remarÂques geogrà fiques, cosa que en el DIEC s’agrairia molt, perquè els catalans disposem d’una informació à mplia sobre quines paraules castellanes són originà ries o habituals a l’Uruguai, Puerto Rico o Guinea, mentre que el DIEC no ens ajuda a saber si un paraula o expressió és pròpia del català de les Balears, del PaÃs Valencià , de la Catalunya Nord, d’Andorra, de l’Alguer o del Carxe. Tot seguit, hi llegim:
gafe
1. adj. Dicho de una persona: Aguafiestas o de mala somÂbra. U. t. c. s.
Com és constatable, el sentit real, actualment, no és aquest o només aquest, perquè aguafiestas té un altre sentit i mala sombra no ens aclareix gaire res perquè conté un munt d’accepcions: mala influencia, desagradable i antipático, alguien con mala suerte, patoso y alguien que presume de chistoso y agudo (el que reuneixi tots els sentits, s’emporta la palma —expressió que no recull el DIEC).
El DIEC conté una entrada per a expressar el sentit de gafe, que és:
malastruc -uga
1 adj. [LC] Desgraciat 1.
2 adj. [LC] Que porta desgrà cia.
D’aquÃ, malastrugança, que és mala sort. L’etimologia d’aquesta paraula és molt vistosa, prové de mal astre i ens permet una digressió perutxiana sobre l’astrònom Bernat de Granollacs i el seu Llunari e repertori del temps. Però, malauradament, no he sentit mai espontà niament malasÂtruc i malastrugança. Sempre hi endevino un origen lliÂbresc, professoral. Mentre que he sentit, i moltes vegades, una expressió popular i viva per expressar aquest sentit: portar virosta.
Que és el mateix que portar merda a la sabata (el DIEC entra només portar merda a l’espardenya, en una mirada reduccionista i pairalista del calçat del poble català ). O haÂver trepitjat merda, que, fet i fet, és el mateix i tampoc no recull el DIEC.
virosta
f. [AGF] Conjunt de residus vegetals poc descompostos que s’acumulen a la superfÃcie del sòl, especialment en els boscos.
Portar virosta (al calçat, s’entén) és tenir mala sort i portar mala sort als que t’envolten. Vaig adonar-me d’aquesta soÂlució tot mirant TV3 el març de l’any 2000, en què Andreu Buenafuente, amb el seu català de Reus, deia:
El tio aquell portava virosta, que diem al meu poble, tot li anava malament.
El mateix Buenafuente va creure convenient advertir que ho diuen al seu poble, que és Reus. El 2003 i també per TV3, el mateix Buenafuente apuntava:
El Gurruchaga deu portar virosta, perquè mÃting que va ell, després aquell partit perd les eleccions.
La televisió sempre ens aporta una gran riquesa de coneiÂxements lingüÃstics, a més a més de cultura i entreteniÂment. Són molts els que, en el seu llit de mort, es planyen desolats: «Tant de bo hagués mirat més la televisió!».
A banda d’en llavis de Buenafuente, portar virosta ho he sentit moltes vegades en individus barcelonins, valleÂsans, osonencs, maresmencs, etc. És la manera popular i espontà nia d’expressar que algú té o porta mala sort.
M’he esplaiat una mica més del compte en aquest cas perquè em trobo, sovint, que moltes expressions habituals i corrents no són presents en el DIEC. Per mera deixadesa, interpreto, no per criteris que se sostinguin amb arguÂments lingüÃstics. Em conec la resposta: «El diccionari no pot, i tampoc ha de, contenir-ho tot». Cert. Però s’hi endeÂvinen uns criteris capritxosos, fruit de l’atzar i la desÃdia.
Enric Gomà , «Entre el diccionari i la paret», dins Canvi d’agulles.
Per un català més ric, à gil i senzill (Barcelona: RBA La Magrana, 2015), pà g. 125-127
Comentaris recents
clucull
El meu home és de Ponts i ell i tota la seva famÃ...
ca la Quica
Una expressió semblant o equivalent que he sentit...
enteniment
Totalment d'acord Joan. Jo sempre he sentit la par...
güell
Moll diu que Güell és el nom d’un poble ribago...
enteniment
Respecte a la paraula de hui, "enteniment", sempre...