Rodamotaires del món,

Com ja hem fet altres vegades, i amb aquesta ja en van onze, calia descobrir el tema dels mots enviats la setmana passada (xop, dorca, gibrell, setrill i urna) i, sobretot, trobar quin d’ells no encaixava amb els altres quatre i per què. Les bases completes del concurs les trobareu aquí.

Com que en concursos anteriors sempre rebíem queixes que els enigmes eren molt rebuscats i complicadots, aquesta vegada ho hem volgut fer ben senzillet. Tan senzill ho hem fet que hem batut dos rècords: de participació (138 respostes rebudes) i d’encertants (96). Com que sempre hi ha qui rondina per tot, alguns enigmistes professionals ara s’han queixat perquè l’enigma era massa fàcil. Altres no s’han descoratjat tan fàcilment i han volgut trobar tres o cinc peus al gat. En fi, que mai no plou a gust de tothom. (Per cert, aprofitem aquest refrany per preguntar-vos: quins són els 10 refranys que feu servir més? No és cosa nostra, això, o sigui que visiteu aquesta pàgina per veure’n més informació i enviar les vostres respostes.)

Procedim a anunciar el primer guanyador del concurs, Enric Bayé i Blanch, de Badalona, que a la matinada de divendres ja ens feia arribar la seva resposta: «Em sembla que ja ho tinc! Tots els mots d’aquesta setmana són recipients que serveixen per contenir líquids, excepte urna.» Com hem dit, al llarg de divendres i durant el matí de dissabte vam rebre 95 respostes correctes més. El segon exemplar de Xocolata desfeta, de Joan-Lluís Lluís, ha estat molt disputat, doncs. Després del sorteig de rigor, se l’enduu Carme Garcia, de Vilanova i la Geltrú.

Que el tema eren recipients, això estava prou clar. Alguns s’han dedicat a comptar-los les síl·labes i han arribat a la conclusió que el tema eren recipients bisíl·labs, i que el que no hi encaixava, naturalment, era xop. Aquesta teoria ha estat subscrita per Lluís-Emili Bou Gibert, de Barcelona; Montse Palau Ponsà, de l’Hospitalet, i Jordi Foguet, de París. Altres —com ara Toni Pujades, de Reus, i Marian Underwood, de l’estat de Nova York– han observat que el criteri era enviar els mots per ordre alfabètic, de nou amb l’excepció del xop de dilluns (seguit per dorca, gibrell, setrill i urna). Generosos com som, també considerem correctes aquestes respostes alternatives, tot i que posats a empescar-nos teories algú altre també podria haver dit que el tema de la setmana eren mots la segona lletra dels quals és una vocal (el que no hi encaixa és urna), o bé mots amb un nombre imparell de lletres (el que no hi encaixa torna a ser urna, que té 4 lletres). O encara més fàcil: mots que comencen amb consonant… menys l’urna, que ja comença a ser sospitosa.

Hem rebut respostes de llocs molt diversos, des del Quebec fins a Dénia, passant per Reus, París i Londres. Com que sou tants els que l’encerteu, per una vegada no us esmentarem tots que si no no acabaríem mai més. Només farem constar, a títol de curiositat, l’origen geogràfic de les respostes rebudes: Barcelona 21,7%; catalans no barcelonins 50,0%; valencians 17,5%; balears 1,7%; andorrans 0,8%; estrangers 5,8%; origen desconegut 2,5%. Rossellonesos, aquest cop cap, però comptem amb la participació de l’il·lustre perpinyanès Joan-Lluís Lluís, autor de la Xocolata desfeta que oferíem de premi (gentilesa de La Magrana), perquè ens emeti el veredicte de quina ha estat la resposta més original:

Reunit al carrer dels Tarongers de Terrats (Rosselló), el jurat de RodaMots2010, format per Joan-Lluís Lluís, la seua consciència (neta), el seu cor (pur) i el seu cos (mandrós) ha decidit, després dels torns de paraula escaients i d’algunes rondes de votació a mà alçada, atribuir el premi de l’originalitat al text núm. 20, per l’ús encertat que fa del lipograma, en en el qual aconsegueix evocar clarament la lletra omesa sense, però, citar-la ni, és clar, emprar-la.

El president del jurat,
Joan-Lluís Lluís

El text núm. 20 era el següent:

RESPOSTA-LIPOGRAMA

El tema de la setmana és fàcil: estris per contenir secrecions.  I el mot aberrant és el de divendres, doncs els mots xop, dorca, gibrell i setrill no contenen la darrera de les vocals, i en canvi, en el darrer mot enviat sí hi apareix. No l’haig d’anomenar, si no incompliré el propòsit de no fer-la aparèixer en la resposta, a la manera de La disparition de Georges Perec o de cert capítol de Xocolata desfeta del notori escriptor perpinyanès.

L’autor n’és Ricard Gonzàlez Tambo, de Sant Martí (Barcelona), que s’enduu amb tots els honors la tercera Xocolata. Per als que no estiguin al cas de què són els lipogrames, reproduïm el que en diu el mateix Joan-Lluís Lluís al seu llibre:

Lipograma. Considerat sovint com la més noble de les traves, és un exercici portat al súmmum per la famosa novel·la de Georges Perec La disparition (1969), en què no hi figura ni una sola vegada la lletra e. En català es tracta, lògicament, de fer desaparèixer la lletra a, la més freqüent en la nostra llengua. I, podeu creure’m, és un exercici prou divertit, tot i que no sempre exempt de destrets imprevistos ni de perills diversos; proveu-ho, que bé prou ho veureu.

Una menció especial, però, per a una altra resposta que no tan sols l’encerta sinó que té la virtut de ser breu, a càrrec d’Antoni Parera Martínez, també de Barcelona:

HAIKU DE LA INTRUSA

No pas de líquids,
dipositària. Sóc
urna, si no calze.

No voldríem acabar sense fer esment de la participació entusiasta d’uns quants subscriptors que guanyen la medalla al mèrit per la perseverança demostrada al llarg dels anys: començant per Francesc Xavier Gil, de Barcelona, i Antoni Tudurí Gibeli, de Maó, que si no ens hem descomptat han participat en SET dels onze concursos convocats fins ara, i continuant amb un repòquer format per Àngel Berna, de l’Eliana (Camp de Túria); Eva Casanova, de Vilafranca del Penedès; Albert Dalmau, de Calonge (Baix Empordà); Ricard González Tambo, de Sant Martí (Barcelona), i Josep Queralt, de les Corts (Barcelona), que amb aquest concurs ja en sumen SIS.

Enhorabona als guanyadors i moltes gràcies a tothom per la participació i els missatges, que malauradament no podem respondre individualment (però llegir-los, sí, que els llegim tots, amb molta atenció, il·lusió i emoció).

El proper concurs serà més difícil, esteu avisats!

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès) sota la neu, 8 / març / 2010

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2010/?w=09

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2010-bases/

Altres recipients a CD1M
http://rodamots.cat/tema/recipients/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/