Quan he llegit el mot d’avui m’ha vingut a la memòria l’exemplar núm. 34 dels Quaderns de Folklore, que duu per tÃtol «En Tanoca d’es Migjorn», versió de Josep Portella Coll sobre l’escrita per Francesc Orfila.
A la contraportada diu:
«Es conta que fa molts anys, uns amics es van trobar en un cafè maonès. Entre bromes i messions, van escriure una comèdia en una nit. Es tractava de parodiar el famós Don Juan Tenorio, de Zorrilla, de donar-li un toc localista i verdós i, sobretot de trencar alguns mites que l’obra transmet. Aixà va néixer en Tanoca d’Es Migjorn.
   Amb més o manco freqüència, amb més o manco permisivitat, la comèdia s’ha anat representant arran de Tots Sants pel Cap de Llevant, esdevenint, en aquesta cinquantena d’anys, un tÃtol clà ssic del repertori popular. A petició de l’Orfeó Maonès, entitat que l’ha mantinguda viva, Josep Portella l’ha reescrita segons el seu entendre, jugant amb la tradició i la innovació, corregint-la, i donant-li un alè més actual.»
—Antoni Tudurà Gibeli (Maó, Menorca)
Comentaris recents
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüÃstic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-LluÃs LluÃs que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...
de trascantó
Diu @rodamots que de trascantó Ã...