Any de neu, any de Déu
La neu és molt bona per als conreus, molt més que l’aigua, perquè deixa xopa la terra tant de dalt com de baix i conserva la humitat durant força temps. Cal tenir present que les grans nevades comporten una bona reserva d’aigua, tan necessària per als conreus.
Aquest proverbi té molts allargaments i acabaments possibles, que apunten que és bo que nevi, però no en el tros de cadascú, sinó en el del veí. És allò de veure-la de prop, però que no ens toqui directament, perquè la neu pot rostir i matar llavors i flors i deixar plantes i arbres sense fruits. Per això diuen Any de neu, any de Déu, pel vostre tros, no pel meu.
En castellà també diuen Año de nieves, año de bienes i alguns l’acaben: De granizo y hielo, año de duelo. És un proverbi força estès i amb presència en moltes altres llengües, com ara l’anglès (A snow year, a rich year) o el francès (Année neigeuse, année fructueuse [o plantureuse] o Année de gelée, année de blé).
Sovint, pel caminal d’una sénia o al mig d’un taulat, es veu un home sol, immòbil, com un arbre entre els arbres. Cada cop que aquest home respira, li surt una mica de fum pel nas i sembla que la terra respira també gràcies a aquest ésser simple i ben dibuixat. Totes les formes de l’hivern són així, lineals i ben elaborades, però el sentit és profund. Algú ha dit que l’hivern és «el pensament de l’any» i resulta una veritat com una casa. Encara més si neva, no tan sols per allò que «any de neu, any de Déu», sinó perquè puguin descansar i pensar millor els homes i la terra.
Artur Bladé i Desumvila, Benissanet. Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català, dins Cicle de la terra natal I (Valls: Cossetània, 2006)
De la cuina arribava una olor deliciosa, de l’escudella i el pollastre rostit, que feia venir salivera. I tots estàvem satisfets. Sobretot jo, que la nit anterior havia picat el tió i m’havia cagat els torrons i les neules del convit.
—Any de neu, any de Déu! —deia l’avi. S’havien apropat a la balconada, ell i l’àvia, i contemplaven el misteri de la neu. I de sobte es van mirar tots dos, amb una expressió molt tendra, i l’avi la va besar, a la galta, i li va acaronar els cabells blancs, una mica esborifats, i ella es va posar vermella com una magrana.Carme Meix, Cercles (Valls: Cossetània, 2004)
Vots: 28 (2,32%)
Any de neu, any de Déu és una obra teatral de Núria Tubau publicada per La Galera el 1977.
Etimologia de déu — Del llatí deus, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són adéu, diva, endevinalla i tedèum, però no ateu o apoteosi, derivats del grec θεός, que també significa ‘déu’ però no està emparentat amb el llatí deus.
Víctor Pàmies i Jordi Palou, Els 100 refranys més populars,
4a edició (Valls: Cossetània, 2012), pàgines 168-169
Magí Camps: «Refrany al sac i ben lligat» (La Vanguardia, 20.12.2012)
Joan Josep Isern: «Els refranys: les coloraines de la parla»
Comentaris recents
eccehomo
Justament d'aquesta confusió en parla Vicenç Pag...
eccehomo
He sentit a gent gran utilitzar el terme "axioma" ...
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...