Josep-Lluís Ribes, de Sueca (que té un blog ací), ens escriu:
No havia escoltat mai boixar, però hauria cregut que ve de boix, el nom que té el picamà que s’empra amb el morter per fer, per exemple, allioli. Del moviment que se li dóna al boix i per la forma fàl·lica que té, podria derivar-se’n la forma verbal boixar.
Sagacitat que confirma tota una autoritat com Joan Coromines, que diu que una de les accepcions de boix és ‘mà de morter’, «objecte que se sol fer de boix. Una expressió brutal, usada pertot, és anomenar mà de morter el membre viril: doncs sens dubte ve d’ací d’una banda el verb boixar i d’altra banda el nom del boix [=nen] eivissenc, com sigui que és comú reparar especialment en el penis de la criatura…».
Torneu a boixar
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...