Josep-Lluís Ribes, de Sueca (que té un blog ací), ens escriu:
No havia escoltat mai boixar, però hauria cregut que ve de boix, el nom que té el picamà que s’empra amb el morter per fer, per exemple, allioli. Del moviment que se li dóna al boix i per la forma fàl·lica que té, podria derivar-se’n la forma verbal boixar.
Sagacitat que confirma tota una autoritat com Joan Coromines, que diu que una de les accepcions de boix és ‘mà de morter’, «objecte que se sol fer de boix. Una expressió brutal, usada pertot, és anomenar mà de morter el membre viril: doncs sens dubte ve d’ací d’una banda el verb boixar i d’altra banda el nom del boix [=nen] eivissenc, com sigui que és comú reparar especialment en el penis de la criatura…».
Torneu a boixar
Comentaris recents
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...
donar la bola
Té alguna relació amb DONAR BOLA en el se...