betlem  Cult. pop.—El betlem o representació gràfica del naixement de Jesucrist constitueix una de les festes més simpàtiques i populars del temps de Nadal. Antigament eren més freqüents que avui els betlems, a les cases particulars. A Catalunya s’observa ara un moviment de restauració d’aquest costum, però en lloc de betlems se solen anomenar pessebres, sobretot a la regió de Barcelona; en canvi, de Tarragona per avall, en el regne de València i a les Balears, es conserva ben viu el nom per betlem. Generalment el betlem es construeix damunt una taula o postissada a un racó de sala: la part central està ocupada per la cova, dins la qual hi ha figuretes de terra o de fusta que representen l’infant Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep, el bou i la mula; en els voltants de la cova hi ha un paisatge molt variat, amb muntanyes, penyals, caminois, arbres, cases, pous, etc., i escampats per allà hi ha molts de pastors i pastores, ovelles, bous, gallines i tota mena d’elements característics de la vida rústica. A més d’aquests elements que són comuns a totes les regions, cada comarca hi posa alguna cosa pròpia: a les Balears no hi sol faltar la sínia i el molí de vent, tan típics d’aquestes illes; a Alcoi hi ha el tirisiti, figureta de fusta que se belluga, i els perotets; a Mallorca el betlem va cobert amb un envelat, en el qual van penjades taronges i neules que són el goig de l’al·lotea; a Menorca va cobert d’una enramada de murta i hi solen penjar estrelles de paper lluent i angelets. Els propietaris del betlem conviden els coneguts a anar-hi a veure’l, i també el mostren a tothom qui espontàniament hi vaja (anar a cercar betlems). Durant totes les festes de Nadal l’infant Jesús està ajagut dins la menjadora; el dia de Cap d’any el solen posar assegut, i el dia dels Reis arriben els Reis d’Orient a adorar-lo. (Per un diàleg viu sobre la formació d’un betlem mallorquí, cfr. Alcover Cont. 497 i ss.).—A Castelló de la Plana el betlem és d’una altra naturalesa: consisteix en la representació viva del naixement de Jesucrist, adoració dels pastors i dels Reis, feta per infants, amb enraonament de cadascun segons el paper que li toca fer. Ara ja s’ha perdut aquest costum. (Per una descripció vivaç, cf. J. Pascual Tirado en BSCC, vi, 333 i ss.).

Diccionari català valencià balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, entrada betlem