Aquesta parèmia vol significar que després de les causes venen els efectes. És coneguda arreu de la Mediterrània i és atribuïda al filòsof grec Sòcrates, tot i que no hem trobat aquesta expressió en les seves famoses Dites memorables.

No obstant això, diu la veu popular que aquest gran pensador, que va popularitzar la moral entre els joves atenesos que en gran munió concorrien a les seves lliçons, tenia una esposa molt geniüda. En certa ocasió, aquesta va esbroncar-lo molt sorollosament a casa seva. Poc després el mestre baixà a la plaça a impartir una lliçó als seus alumnes. Tot d’una la seva muller li llançà una ferrada d’aigua al damunt, de la finestra estant. El mestre, molt compungit, però sense perdre el seu sentit per trobar a totes les coses el seu concepte adequat, va exclamar: «Després dels trons, ve la pluja!».

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 35-36

Després dels trons ve la pluja (Paremiologia catalana comparada digital)