El carrer de ca la Cinta és precisament el centre de la festa. Hi han guarnit un cobricel de veles de barca; un cobricel adornat amb una virolada xarxa de cadenetes de paper, entre les quals pengen tota mena de llums encesos: salamons de cristall, llumeneres, quinqués, llums de ganxo, fanals, gresols… demaneu!

• Joaquim Ruyra, «En Garet a l’enramada», dins Pinya de rosa (1920)

Per cada fruita d’allà, aquí n’hi ha cinquanta; per cada venedora d’allà, aquí n’hi ha una dotzena. I demaneu: el negre de la vainilla, el torrat de les arrels dolces, dels cocos i dels moniatos, el sèpia verdós de la canya de sucre i el vermell sense carn dels tomàquets, passant pel perla dels alls i per tota la gamma de grocs i cadmis, de verds i morats, d’aigües marines i blaus celestes.

• Josep Maria de Sagarra, La ruta blava (Barcelona: Edicions 62, 1986)