David Paloma

El personatge
Mariano Cañardo Lacasta (Olite [Navarra] 1906 – Barcelona 1987) va ser un ciclista que va pertànyer al Futbol Club Barcelona i a la Unió Esportiva Sant Andreu, entre altres equips. Professional entre 1926 i 1943, va guanyar set vegades la Volta a Catalunya (rècord encara no superat), quatre campionats d’Espanya en ruta, dues etapes de la Volta Ciclista a Espanya i una etapa del Tour de França. Tenia grans qualitats com a contrarellotgista i com a escalador. Rudolf Ortega, autor del Diccionari de futbol, explica que la seva popularitat era comparable a la de Zamora i Samitier, tots dos futbolistes mítics.

La paraula
Aquest nom masculí no surt en els diccionaris de la llengua catalana, però sí en el Diccionari de futbol. Vol dir ‘xut molt potent’ i és sinònim de canonada o gardela. L’origen del terme és el cognom del ciclista Cañardo, catalanitzat en ny, per analogia amb les característiques pròpies del ciclisme (potència i velocitat) i de les pròpies virtuts d’aquest esportista: era fort i ràpid. La paraula no és pas cap barbarisme, encara que la terminació en o ho pugui fer sospitar. Els castellanoparlants que no tenen contacte amb la llengua catalana no saben què és un canyardo (ni un cañardo). El terme no apareix en cap diccionari en castellà. Si en aquesta llengua es vol dir ‘xut molt potent’, es diu trallazo o chupinazo. Rudolf Ortega explica, a Futbol i llengua, que al pati de l’escola dèiem canyardo, «sobretot quan ens tocava el lloc de porter, i de seguida suplicàvem: “No s’hi val canyardo”».

La curiositat
El diari La Vanguardia del 13 de setembre de 1932 portava una fotografia a pàgina sencera en què es veia una gentada just al davant del monument a Rafael Casanova. Enmig de tanta gent, Mariano Cañardo feia ofrena del trofeu de guanyador de la Volta a Catalunya d’aquell any. L’home que il·lustrava la Diada era, efectivament, molt popular.

David Paloma, Personatges convertits en paraules
(Barcelona: Barcanova, 2015), pàg. 86