David Paloma

Barrabàs o Bar Abba significa ‘fill del pare’. En l’Evangeli segons sant Joan, apareix com un bandoler (Joan 18, 40) i, en els evangelis segons sant Marc (15, 7) i sant Lluc (23, 19), havien empresonat Barrabàs per assassinat durant uns disturbis que hi havia hagut a Jerusalem. Mateu simplement parla de Barrabàs com un «pres famós» (27,16). Les autoritats haurien crucificat Barrabàs, si no fos per un costum que tenia lloc cada any amb motiu de la celebració de la Pasqua i que consistia a indultar un pres sentenciat a mort. Pilat, governador romà a Judea en el moment que a Jesús li va arribar l’hora de la mort, va preguntar a la gent aplegada si preferien que deixés anar Jesús o Barrabàs. El poble va demanar l’alliberament de Barrabàs.

El nom de Barrabàs ha quedat lligat a una acció dolenta, no en va Barrabàs era un malfactor. Algú «és la pell de Barrabàs» quan fa moltes dolenteries o malifetes. Malgrat tot, es diu en un to més o menys simpàtic, aplicant-ho sovint als infants entremaliats. La paraula barrabassada equival a dir ‘disbarat gros’, ‘acció insensata’. S’aplica també als nens i a les nenes, que a vegades fan barrabassades.

David Paloma, Personatges convertits en paraules (Barcelona: Barcanova, 2015), pàg. 57