El 21 de març del 1969, Joan Sales escrivia a Mercè Rodoreda:

Perquè en veritat que sou el Napoleó de la novel·la catalana, i si la Plaça [del Diamant] ha estat un Austerlitz, el Carrer [de les Camèlies] és un Marengo; el Jardí [vora el mar] queda més endarrera, però també queda bé (tant de bo tots els nostres llibres es venguessin tant). No goso demanar-vos com teniu l’Aloma, que seria un Wagram, ni el Torrent de les Flors, que seria un Jena, per no amoïnar-vos; només recordar-vos que aquí teniu el fidelíssim ‘Club dels Novel·listes’ com si fos la vieille garde, sempre disposat a seguir-vos i a volar de victòria en victòria.

Mercè Rodoreda i Joan Sales, Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)

Segons ens fa saber Pepe López, de Barcelona, el nom de marengo aplicat a un color no ve del topònim ni de la batalla que hi va lliurar l’exèrcit de Napoleó contra els austríacs, que no tindrien cap color determinat, sinó del nom d’un cavall de Napoleó, anomenat així perquè es conta que era el que duia l’emperador durant la batalla de Marengo, al Piemont. Aquest cavall hauria estat del color gris fosc o blavós que després ha designat aquest mot. El que sembla segur és que si el cavall es deia així és a causa del poble de Marengo. I que Marengo era el cavall que Napoleó va muntar durant la batalla de Waterloo, quinze anys més tard; després de la batalla fou requisat pels britànics.

Torneu a marengo