Antoni Tudurí Gibeli ens informa: «A Maó a jugar a coudinar li deim jugar a coucuinetes, pronunciant sa u de cou com a l (‘colcuinetes’). En es DCVB trobam coucuineta i coucuinetes.»
I Antoni Rierola, de Manlleu, diu que el mot d’avui li ha recordat els versos de Salvador Espriu a La pell de brau (poema XII): «Però, mentre els elohim | juguen a coudineta…».
Més context d’aquest poema:
Com que no vol mai ploure,
és clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional.
Però, mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers.
Oh, el brou d’aliment, l’alegria
d’aquesta lletra impresa a la paella
sense oli i sense foc!
Torneu a coudinar
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...