cascarrulles
Ens han arribat dos missatges comentant el mot d’avui. El primer de ben lluny, de Kuopio (Finlàndia), d’Alba Casellas i Comallonga:
M’ha fet molt gràcia el mot d’avui perquè els del Bages, com jo, fem servir una paraula pràcticament idèntica per anomenar les burilles o boletes verdes que surten del nas! D’aquestes boletes al Bages en diem cascarrilles, o sia gairebé igual, però com que no tenim platja (ho dic per la referència als trossets de pell cremada) fem servir el mot per a les boletes que surten del nas!
I Josep Enric Peres i Blesa ens en dóna una alternativa:
A Xàtiva, per a les accepcions que dóna el senyor Ponsetí de cascarrulles usem gorritons. El mot gorritó és recollit a l’Alcover-Moll, però amb un altre sentit que jo no coneixia : ‘dona bruta’. El significat que nosaltres li donem és ‘partícula de brutícia que s’ha enrotllat sobre si mateixa per haver estat sotmesa a fricció’. No en sé l’etimologia, però podria estar emparentat amb gorradura, variant de borradura.
El diccionari Valencià en perill d’extinció, d’Eugeni S. Reig, diu a gorradura: «Erupció cutània formada per una gran quantitat de granets menudíssims, acompanyada de rojors. Sol eixir en temps de calor, quan se sua molt i s’irrita la pell, principalment als xiquets xicotets. A Alcoi i altres poblacions del migjorn valencià s’empra la variant gorredura.» I, a gorrita: «Boleta compacta que es forma per una aglomeració de fibres en un teixit, especialment si és de llana.»
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...