Carles Torner

Músics, teló! Un focus alça el sol i fa la nit

dintre l’escena del poema.

Blanc, el poeta avança resplendent,

comença amb molt aplom

i s’entrebanca en recitar un vers massa llarg, vol desfer el nus i s’embarbussa i cau

per l’extrem dret.

Tot sembla absent, com un avorriment.

Amb peus de plom entra el lector, atent al cruiximent

de cada fina taula sota els passos indecisos.

S’arrisca: Clas! Clas! Dóna ordre als músics que s’engeguen,

enfila passos de claqué

i s’apropia al ritme cada vers

d’un món poètic i petit,

amb sol fingit, amb horitzons de drap

rere un espai servat, commòs, limitadíssim.

Carles Torner, L’àngel del saqueig (Barcelona: Edicions 62, 1989)