Jesús Bernat Agut, d’Almassora (la Plana Alta), ens recorda que «les marques esdevingudes genèrics tenen prou a veure amb la seua distribució. El batut lacti, conegut com a ‘cacaolat’ a Catalunya —i potser en altres llocs de l’estat— té el ‘choleck’ com a referent al País Valencià. Encara existeix la marca i, fa prou anys, crec que anava lligat a la llet Cervera. Un xólec seria el genèric per aquestes contrades.»

Efectivament, en altres bandes el cacaolat és completament desconegut, com confirma Rosa Mans, de Badalona:

No sé on es bevia el Sr. Espinàs els Cacaolats (deuria ser a Catalunya) perquè jo, fa uns 20 anys, a Madrid, se’m va acudir demanar «un Cacaolat, por favor» i em van dir: «No sabemos qué nos pide, debe ser una especialidad regional…», i llavors vaig haver de dir: «Un batido de chocolate, por favor» i em van donar no sé quina marca…
   Per cert, sabíeu que el Cacaolat ara és del Sr. Ruiz Mateos?? Sí, sí, els Viader li van vendre la marca i la fórmula. Ah! i la granja Viader, fundada el 1870 i on es va començar a fabricar el Cacaolat l’any 1931, encara existeix, al carrer de Xuclà de Barcelona.

I Albert de la Hoz Bofarull, del Clot (Barcelona), ens revela:

He treballat trenta anys en una casa de cacau que ha estat —i suposo que és— la principal subministradora de cacau en pols a Cacaolat.
   Crec que on dieu l’etimologia caldria afegir-hi: «mot compost de cacao i lat (de l’italià latte, ‘llet’)».
   Evidentment és un producte patentat que té llet, cacau, sucre i un additiu que ningú no sap quin és, per això molts competidors de Cacaolat trucaven on jo treballava per si sabíem què era, perquè el que és cert és que el gust Cacaolat no el fa ningú més i, per descomptat, no hi ha cap batut que l’iguali o superi.
   No cal dir que el cacau en pols subministrat a Cacaolat és el mateix que a Nutrexpa, Valor i tants i tants d’Espanya i arreu del món.