A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...