A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Comentaris recents
ardat
A Eivissa diem "una ardada d'orenelles", per exemp...
lletsó
A l'Horta Nord es diu llicsons....
lletsó
A la Granja d'Escarp es diu llicsons...
estragat -ada
Per què no surt al DIEC, si més no a la versió ...
peonar
El pare, en Louis Juanchich, que caçava perdius r...