A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

Comentaris recents
manyà -ana
Tens raó, potser hauríem d'haver reproduït la d...
manyà -ana
Si 'manyà' és només qui fabrica panys, com es d...
a la traça
Crec que la ç és l'única lletra que no a...
aire, que vol dir vent!
Quina il.lusió veure aquesta expressió! la meva ...
esmoixinat -ada
A casa els avis a Montcada era "ca l'esmoixinat" p...