Brètol -a  Tots sabem que un brètol és una ‘persona sense escrúpols, capaç de qualsevol mala acció’; ‘malcriat, desvergonyit’. Sembla que és d’ús general a tot el Principat, però no a les terres valencianes ni a les illes Balears. En l’actualitat s’està reintroduint com a substitutiu del castellanisme gamberro (i bretolada com a alternatiu de gamberrada).
   L’origen d’aquest mot és incert. Segons els insignes filòlegs Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, podria provenir del nom de persona germànic Berthwald, que ha pres significats despectius en diverses llengües. Joan Coromines dóna com a etimologia més probable el mot del baix llatí escolàstic blityri (‘home sense valor’). Segons el mateix Coromines, però, una altra etimologia «realment convincent» és la que afirma que brètol vindria del llatí brittus (‘bretó’, gentilici de la Bretanya), per conducte de l’italià antic bretto (‘tenaç, sòrdid, beneitot, mesquí, miserable’), que ja apareix en textos del segle XIII.

Joan Avellaneda, Viatge a l’origen dels insults (Badalona: Ara Llibres, 2006), pàg. 46

Torneu a brètol.