Bòtil ve del llatí vulgar buttis, ‘bot’, probablement a partir d’una forma bote, pronunciada buti en hispanoàrab. El Diccionari català-valencià-balear diu: «Hi ha qui ha suposat que bòtil en el sentit de ‘botella’ ve de l’anglès bottle; però no sembla probable tal suposició, perquè les paraules angleses no se solen trobar fora de Menorca, on els anglesos dominaren en el segle XVIII; i la paraula bòtil la trobam a Mallorca» (Coromines precisa: «no és mot de Menorca més que de les altres Balears», i afegeix: «el que ja no és tan fundat és al·legar que el mot existeix en el Principat»). Al Viatge a Alemanya i altres nacions (1908), d’Antoni M. Alcover (Manacor 1862-Palma 1932), llegim:

Amb el pare del Dr. Schädel som anats a la ciutat i som entrats a una cerveseria, a on hi havia un senyor que ha resultat esser un admirador de Catalunya; tenia una fàbrica de bòtils, i hi havia anys que en feia 10.000.000, com qui no diu res, i n’enviava milenars a Sant Sadurní d’Anoia, a la casa Codorniu, pel xampany.