L’etimologia seria com la biografia oficial de cada paraula: quins ascendents té, quina ha estat la seua trajectòria, a quins llocs ha viscut, amb qui s’ha relacionat… Però els detalls de la vida real no cabrien ni en la més vasta de totes les obres etimològiques.

Ja ho veureu! Basquet és una paraula aguda per a molts ebrencs i per a molts valencians. Ha tingut i encara té un ús viu entremig dels tarongers que han sobreviscut a la malaltia de la tristesa i a la bancarrota dels cítrics. És un recipient còncau de plàstic i amb dues anses on s’aboquen les taronges abans de posar-les en caixes, perquè és més amanoset i no pesa tant. De fet, algun altre recipient usat per a transportar o envasar productes agrícoles és conegut també amb aquest mateix nom.

Però la primera vegada que vaig reparar en aquesta paraula va ser a la universitat, quan estudiava segon curs de Filologia Catalana. Un dia vaig haver d’anar al despatx d’un professor de Lingüística Romànica que estava interessat a preguntar com es deien alguns objectes en tortosí. Em va sorprendre que tingués tant d’interès en els basquets i que em fes descriure amb precisió quina forma i quina consistència tenien i per a què s’usaven. A partir d’aquell moment, aquesta paraula ja no va ser mai més invisible per a mi.

Ara mateix, els tarongers i els mandariners del nostre hort estan a punt d’exhalar l’últim sospir. Tenen les fulles groguenques i per la soca se’ls aferren les heures salvatges i els esbarzers. La col·lecció de basquets que necessitàvem per a collir tot el fruit en només els dies de festa fa temps que reposa en una pila polsosa.

Després de tants anys, avui he buscat per primera vegada basquet al diccionari. L’he trobat a l’Optimot i al GDLC amb la mateixa definició: caixa, de fusta o de plàstic, per a transportar fruita, hortalisses, etc. M’ha estranyat bastant que no aparegués al DCVB. Pel que fa al seu origen, el GDLC diu que és incert. I, aleshores, he recordat l’interès del professor J.E. Gargallo Ruiz en aquesta paraula i, remenant per Google, he anat a parar a la fitxa del web Fitxes de Dubtes i Terminologia,¹ que recull justament un article seu titulat «Basquet, plató(n), billot: noms de recipients per a fruita a l’orient peninsular».

Segons la teoria del professor Gargallo, basquet hauria arribat a la nostra llengua a través del francès —en què és considerada, al seu torn, un anglicisme—, gràcies a les estretes relacions comercials entre els dos cantons dels Pirineus. D’altra banda, en aquest article mostra gran interès a delimitar l’abast d’aquesta paraula i, per això, fa referència a un parell d’enquestes que va realitzar als seus alumnes de la Universitat de Barcelona; la primera de les quals, al curs 1986-1987. Vet aquí com, per pura casualitat, s’han entrecreuat un record universitari personal amb l’estudi de l’etimologia d’una paraula singular.

Sense ser-ne conscient, aquesta paraula m’ha anat acompanyant sempre. Tots els dies de cada dia, quan obro els armaris de la cuina, trobo tres basquets de reixeta de plàstic blanca: en un hi tenim les medecines; en un altre, els potets d’espècies i, en l’últim, els plats i tovallons de paper. No sé si gaires parlants que coneixen i havien usat els basquets al camp han reutilitzat aquesta denominació per fer-la present en la seua vida diària. En tot cas, estic contenta de viure encara entre basquets.

1. Fitxes de Dubtes i Terminologia, web de Miquel Boronat Cogollos.

Teresa Tort, 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetània, 2019), pàg. 150-151