Els darrers dies de la Catalunya republicana

L’ambient popular

Antoni Rovira i Virgili

Diumenge, 22 de gener de 1939 — […] Els meus familiars m’expliquen algunes converses que han sentit pels carrers. Això em permet d’adonar-me que hi ha en el poble una emoció general i profunda, una emoció d’aquelles que només es produeixen en vigílies d’un canvi transcendental. Els franquistes de la cinquena columna multipliquen llur activitat i accentuen llur audàcia. Es consideren victoriosos i es descaren en públic. Les dones fan el primer paper. En plena mobilització de quintes –quin error el de la mobilització d’ara!– criden a la plaça, al tramvia, a les cues:

–Aquests de la República i de la Generalitat, Negrín i Companys i tota la colla, perquè ells puguin fugir i salvar-se, envien els nostres fills a morir!

Les persones addictes, que són encara la majoria, estan deprimides per l’agreujament progressiu de la situació militar, i no reaccionen tan vivament com abans en escoltar las frases provocatives. 

L’ambient popular esdevé anguniós. Tanmateix hom pot fer una interessant observació: són força els qui, per una tossuderia sentimental, no volen encara creure en la catàstrofe que ens ve al damunt. S’imaginen que, negant-se a creure-hi, ajuden a evitar-la. Hi ha un fons de raó en aquesta actitud. És la revolta del nostre anhel contra la realitat adversa. És la fe en el miracle, que de vegades fa el miracle.

A desgrat de les falles que hom pugui assenyalar, trobo admirable el capteniment de Barcelona durant la guerra. Barcelona ha resistit gairebé més enllà de les forces humanes. Ha aguantat dos anys seguits els reiterats bombardeigs, les alarmes contínues, les incomoditats creixents, la constant insuficiència i la freqüent paralització dels mitjans de locomoció i transport, l’escassetat extrema dels queviures. Ha treballat, ha mantingut la vida quotidiana, ha donat un gros percentatge de combatents als exèrcits de Catalunya i de la República. Ha acollit amb dolor, però amb enteresa, tota la pluja d’adversitats de la lluita. S’ha empobrit, s’ha amagrit, s’ha decandit. Ha ajudat més que no ha estat ajudada. I com a paga, ha rebut més recriminacions que lloances. Per a altres ciutats, corones heroiques, per a Barcelona, càrregues i insults.

 
Fragment d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili:
projecte a Verkami per fer-ne un blog i reeditar el llibre. Contribuïu-hi!