Antoni Llull Martí

Joan Coromines, al seu monumental diccionari etimològic de la llengua catalana, dedica prop de quatre pàgines a estudiar la possible etimologia del mot cossi. D’això podem deduir que la cosa no és gens senzilla, i al final no queda gaire clara. Sembla que podria tractar-se d’un mot preromà, és a dir, pertanyent a una llengua més antiga que el llatí, que també podria haver originat el mot castellà cuezo i l’italià cóccio, però això no són més que conjectures.

De cossier se’n poden dir coses aparentment més segures. Entre d’altres, que res no té a veure amb cossi si no és la semblança formal, per molt que antigament la dansa ritual dels cossiers es digués ball de cossis. Segons Coromines, aquests cossis haurien sortit de cossiers i no a la inversa, i també podrien procedir, com el menorquí còssils, de l’antic plural de cós, cósses, derivat del més antic cursos ‘curs’, ‘carrera’, com el seu antecedent llatí cursus. El mateix origen tenen els mots cors i cós ‘lloc on es fan carreres’, sobre els que es formaren corsari i cossari. A Menorca qualcú s’inventà la llegenda que fa sortir el ball de cossis d’un ball d’Escòcia, però no se’n té cap base històrica ni filològica.

Del llatí cursus a través del mossàrab (la llengua romànica que parlaven els cristians que vivien entre els moros, molt influenciada per l’àrab), és possible que sortís cossier. Si és així haurem de concedir a aquest mot una antiguitat molt considerable, de més de mil cent anys si comptam que els moros s’apoderaren de les Balears al començament del segle X. I el ball, pel que diuen els folkloristes, seria molt més antic, i tendria un origen pagà, i després de la cristianització degueren afegir-li els símbols cristians amb què actualment apareix. El que em sembla molt estrany és que un ball indígena, fos pagà o cristià, es mantingués a les Illes durant més de quatre-cents anys de dominació islàmica.

Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules. Defensa de la llengua,
etimologia, història, curiositats (Palma: Documenta Balear, 2009)