Antoni Gómez

Diu el poeta i crític Jaume Pérez Montaner (Alfàs del Pi, 1938), fa poques setmanes acaba de complir huitanta-sis anys, amb Josep Palacios, és un dels degans dels escriptors valencians, que els quinze mesos que va ser a la presó per donar suport a la vaga de miners d’Astúries del 1962 van ser profitosos perquè van arrelar els seus principis d’oposició al franquisme i va aprendre sobre els valors de la solidaritat i de la lluita per la democràcia. Ho diu en una instructiva entrevista a Vilaweb feta per Esperança Camps.

De fet, Pérez Montaner va haver de fugir d’Espanya, com tants altres, perquè la possibilitat de trobar treball, en acabar Filosofia i Lletres a la Nau, amb companys com Eliseu Climent, Quico Mira i Lluís V. Aracil, eren pràcticament nul·les. Després d’algunes dificultats, finalment s’hi va estabilitzar com a professor al Lewis & Clark College de Portland (Oregon).

Cap a finals dels anys setanta va poder tornar a Espanya i, animat per Manuel Sanchis Guarner, fou professor a la Facultat de Filologia de València i va publicar el primer poemari, Adveniment de l’odi (1976), un llibre que va marcar l’inici de l’obra poètica. Una obra completa publicada per Edicions Alfons el Magnànim, amb pròleg d’Antoni Martí Monterde, Defensa d’una forma (1976-2018). Poesia de la memòria, del record, del pas del temps i de profunda reflexió humanista.

Com a crític, ha estudiat l’obra crítica de Harold Bloom i traduït, amb la companya i també poeta Isabel Robles, e.e. cummings, Anne Sexton i Edgar Allan Poe. I sobretot és un dels estudiosos més punyents de la poesia de Vicent Andrés Estellés. No debades, fou l’autor, amb Vance Savage i William Stanfford, de la primera traducció anglesa d’un poema seu a la revista The Paris Review.

Recentment, amb motiu del centenari del poeta de Burjassot, Pérez Montaner ha presentat l’antologia Vicent Andrés Estellés. Una tendresa oculta (poemes escollits), publicada per Tres i Quatre. Un treball que segueix la cronologia de l’obra estellesiana establerta a l’obra completa revisada que Tres i Quatre, de manera encomiable, ha anat publicant del 2014 ençà. Tot això, gràcies a un meritori equip format per Vicent Salvador, Josep Murgades, Jordi Oviedo, Irene Mira i Ferran Carbó.

No obstant això, Jaume Pérez Montaner, amb Marc Granell, és un dels poetes més estimats per les noves generacions d’escriptors. Ell sempre ha dit que no es considera mestre de ningú, però, tanmateix, la seua amabilitat, la seua actitud sempre humil i pròxima amb tothom, la seua bonhomia, ha fet de Pérez Montaner un escriptor carismàtic i molt ben considerat i respectat per tots aquells, escriptors o no, que en alguna ocasió se li han acostat per demanar-li alguna col·laboració o consell literari. Com a reconeixement, ha sigut premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per la seua trajectòria.

L’any 1994, sent director de la revista Abalorio, publicada a Sagunt, vàrem organitzar un homenatge a Beatriu Civera en un monogràfic pioner dedicat a les escriptores valencianes: Maria Beneyto, Marisol González, Teresa Pascual, Pilar Pedraza, Begonya Mezquita, Isabel Robles, Empar de Lanuza, Maria Fullana, Amparo Amorós, Maluy Benet… Recorde especialment la presència de Jaume Pérez Montaner, que va col·laborar amb un estudi sobre Beatriu Civera, i d’Isabel Robles, sobre les dones i la literatura. Tots dos hi acudiren i la seua presència fou un gran estímul per a tots i totes pel seu exemple de compromís amb el nostre i amb tots els projectes literaris relacionats amb la llengua.

Jaume Pérez Montaner i Isabel Robles són, a hores d’ara, no cal dir-ho, en temps de mediocritat política i cultural generalitzada, una referència impagable de coherència, honestedat i compromís cívic i literari. Poetes com Francesc Mompó, Ramon Guillem, Vicent Penya i Eusebi Morales, entre molts altres, han compartit amb ells moltes tertúlies i una entranyable amistat personal, en soc testimoni. Al capdavall, només cal acostar-se al caliu humà del poeta per a descobrir, obertament, la seua tendresa oculta com un regal i un gran estímul de treball humil i constant per a les noves generacions.

Publicat originàriament a Levante-EMV el 5 de juny de 2024